Corrupció

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 19 de desembre de 2017

La corrupció en Dret se cenyeix a dos casos importants. Un cas és el delicte consistent en el suborn de funcionaris, i l’altre és la corrupció de menors

Les definicions del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i del Diccionari Normatiu Valencià consideren sempre dues parts, una d’activa que la indueix i una altra de passiva que la pateix o en surt perjudicada

Així també la corrupció altera la sanitat, la bondat, la integritat, la puresa de l’ànima, de la consciència o dels costums. També es refereix a la inducció perquè una altra persona obri de manera deshonesta o il·legal o pervertir. També perquè la persona es desviï de la rectitud o el deure

La corrupció sempre contempla un mínim de dues persones: la que corromp i la que és corrompuda

No crec que hi hagi país al món orfe de corrupció d’un grau o un altre. En països desenvolupats com el nostre hi ha també corrupció encara que no sigui tan decisiva a la que puguin estar sotmesos als països poc desenvolupats

Sovint es diu que l’Àfrica està molt corrompuda (jo la vaig ensumar). Se’n parla de corrupció massiva on actuen xarxes a diferent nivell, sovint homogènies

Els efectes de la corrupció africana té dos vessants: els estrangers en són la primera diana i en l’altre cas dedicada a la gent del país

Un axioma podria ser que, com més pobre és un país, més intensa és la corrupció quan es refereix a la sanitat, la bondat, la integritat, la puresa de l’ànima, de la consciència o dels costums

Tothom sap que, des que es neix fins que es mor, sempre viurà en un ambient més o menys determinant.

Una bona medicina per actuar contra la corrupció es basa en millorar el poder adquisitiu, la formació, i la salut. Els agents aque aporten aquestes virtuts han de passar el més desapercebuts millor perquè no siguin objecte de les malifetes dels corruptors