Cops

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 31 de gener de 2018

Recordo una foto feta en un hospital africà on en primer pla hi sortia un nen negre i en segon pla la seva mare. L’expressió de tots dos era totalment diferent

Es veia una mare atònita, desencaixada, i un fill amb efectes de quimioteràpia mostrant cert goig. Explicava l’article que la direcció de l’hospital havia aconseguit un mínim de fugides de pares amb una estratègia del tot econòmica. L’hospital donava els àpats de cada dia als pares

És molt lògic que per molt malalts estiguin els fills, els infants els necessiten. Els pares que abandonen l’hospital han llençat la tovallola perquè donen els seus infants per morts

També cal dir que els pares es deuen a la feina sense la qual no poden subsistir. La nostra xarxa social evita en el que pot aquestes situacions perquè d’alguna manera se’n fa càrrec l’empresari de la mateixa manrera que els emprenedors miren d’omplir forats

Generalment, Àfrica té, encara que no suficients, recursos per tirar endavant encara que sigui a empentes i rodolons, però en general resulten insuficients per a tots el ciutadans

Dotar adequadament tots els hospitals és una prioritat així com tots els centres d’assistència primària. No cal anar més lluny perquè en el nostres país això s’havia de fer de forma feixuga en el passat

Als països africans bé prou que s’hi podria posar de model el nostre sistema sanitari i assistencial amb tots els refinaments que fossin necessaris

On deu ser aquell nen negre de la foto ? Ha superat la malaltia ? Què va decidir fer la mare ? Són preguntes crues, de difícil resposta

Des d’aleshores ençà els hospitals africans hauran evolucionat perquè hauran fet seves noves tecnologies i perquè el personal sanitari haurà millorar la seva funció

El més important és dotar-se d’una xarxa social que pugui amortir els cops d’una malaltia. Cal que la societat faci seves aquestes necessitats perquè és la peça clau de la gestió sanitària