Convivència

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 8 de juliol de 2018

Hi ha persones autòctones a qui els agrada l’africanitat. No és estrany trobar aquestes persones molt a prop d’associacions africanes. Les persones autòctones fan sense més d’interlocutores davant la societat. És com si diguéssim que fan d’intèrprets. És bo que sigui així

Quan he viatjat fora d’Espanya per qüestions de feina, mai no m’he sentit ni inferior ni superior en aquestes estades a l’estranger. He actuat com a observador mentre complia les meves obligacions

No m’he sentit mai ànima del diable per molt atractives que s’hagin presentat les circumstàncies. No m’he traït mai

La immigració africana ens serveix de mirall. Per molt desagradable que sigui, els africans han clisat alguns dels vicis que tenim. Podríem ser africans que ben bé podrien tenir la nostra imatge desagradable

Com deia un txadià, s’ha d’exigir que els nostres africans toquin de peus a terra tot deixant aparcades les imatges dels seus llocs d’origen

L’Ajuntament de Barcelona a nivell de cooperació m’ha dirigit a persones africanes que fa molts anys que viuen entre nosaltres, però que continuen sent forasteres perquè és molt difícil fer-se un lloc en la nostra ciutat

Queda clar que l’Ajuntament de Barcelona no pot per si sol gestionar la immigració africana, però tot és qüestió de temps. No exactament els manters són culpables de la seva situació.

És el que fan en les places i carrers dels seus lloc d’origen. No saben fer res més malgrat que saben a consciència que el que fan no només és il·legal sinó que perjudica persones autòctones amb negocis que tributen

Els africans han de sortir al carrer tot oferint pautes de convivència amb tots els altres veïns de la ciutat. No han d’amagar el cap sota l’ala per molt que una minoria ho faci