Congo exbelga

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 16 de desembre de 2018

La capital del Congo exbelga, ara República Democrática del Congo, és Kinshasa. És per poc el país africà amb més superfície després d’Algèria. El nom ve dels nadius bakongo.

El rei Leopold II de Bèlgica governà el territori amb el nom d’Estat Lliure del Congo (1885-1908) quan el passà a Bèlgica. Leopold II de Bèlgica en va fer una explotació sistemàtica i indiscriminada dels recursos naturals (ivori i cautxú). Va governar el poble congolès en condicions d’esclavitud

Leopold II instaurà un règim de terror (assassinats en massa i mutilacions). Es calcula que foren de 3 a 10 milions de morts comptant els morts per assassinats i malalties malgrat que no se sabia el cens del país. La pressió mediàtica va fer cedir el govern personal de Leopold II a Bèlgica amb el nom de Congo belga

La colònia va esdevenir independent (1960) per denominar-se Zaire sota la dictadura de Mobutu Sesse Seko basada en nepotisme, clientelisme i robatori de capital, corrupció i furt o apropiació il·lícita de cabals de l’erari o hisenda pública. Tot això arruinà l’economia del país.

La caiguda de Mobutu (autoritari, violent i cleptòcrata) donà pas a una greu guerra civil que va degenerar en una conflagració continental (forces armades de 7 països africans). El saldo fou de 4 milions de morts, la majoria de fam i malalties. El resultat fou la intervenció de les forces de pau de la MONUC de Nacions Unides

La primera guerra del Congo (1996-1997) es basà en fer fora a Mobutu, ajudat per Estats Units. La segona guerra del Congo (1998-2003) acabà amb els acords de Pretòria (2003), malgrat tot es continuen els conflictes armats.

Laurent-Desiré Kabila (1939-2001) fou el líder de la revolta, assassinat el 2001 durant la segona guerra del Congo. Succeit pel seu fill Joseph Kabila al cap de 10 dies de la mort del seu pare.

Kabila no tenia força entre la població, però tingué el suport d’Angola, Zimbàbue, Namíbia, 10 mil milicians hutus i milers de guerrers Mai-Mai que n’evitaren la derrota contra Ruanda, Uganda, Burundi, milícies tutsis, i desenes de grups armats. Una gran penúria econòmica estava servida

Entre 2003 i 2007 hi hagué un govern de transició enmig d’una tensa calma, però Josep Kabila guanyà les eleccions (2006)

Espanya denega els visats a dos activistes del Congo per participar en el Mobile alternatiu (26 de febrer de 2018). Matança pel control de la terra i l’aigua (26 de juny de 2018). Denis Mukwege, un Nobel en clau feminista (6 d’octubre de 2018): Una glopada d’aire fresc per una institució en desprestigi, Nobel contra la violació com a arma de guerra. Al Congo (Nord-kivu) no ens volem acostumar a la guerra” (20 de novembre de 2018). Un clam contra la violència sexual com a arma de guerra (11 de desembre de 2018)

Font: ARA i wikipedia