Conflictes

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 4 de febrer de 2018

La vida de totes les persones no és generalment ben bé fàcil. S’han de salvar barreres que a primer cop d’ull no es veuen o no es volen veure. Posem pel cas l’últim país del món, el Sudan del Sud

Només la gran voluntat dels seus habitants va permetre la independència d’aquest país del Sudan (2011). Poc després de la independència va esclatar una guerra civil entre els dos pobles principals que l’habiten

La voluntat de tots era que l’explotació de les importants reserves de petroli poguessin fer sortir el país de la misèria, per crear un país modèl·lic. Tot sembla indicar que el petroli ha estat la principal raó del conflicte armat

Ni el president de la nova República era ni és capaç que els diners espoliats del petroli anessin a parar a bancs-refugi on els titulars dels comptes no eren altres que alts funcionaris del Sudan del Sud

Alhora no només brollava el petroli sinó la sang dels afectats per aquesta guerra civil, els pobles enfrontats. Ni en el millor dels escenaris, el poble sud-sudanès podrà desfer-se del fantasma de les conseqüències de la guerra. Malauradament, els efectes del conflicte perduraran durant dècades

Només cal posar un exemple que pot ser aclaridor. Els Estats Units d’Amèrica van viure uns cent-cinquanta anys sota els efectes de les guerres derivades de la declaració de la independència fins l’acabament de la guerra de Secessió

Això ens duu a un escenari de pau que dura des de fa només uns altres cent-cinquanta anys, però les zones sudistes o secessionistes tenen presència en l’actualitat. Els sudistes encara s’alimenten del seu somni

La història dels països sol ser crua perquè en un moment o l’altre s’ha vessat molta sang. El pitjor de tot és que la sang alimenta més sang. Dit d’una altra manera, la rancúnia perdura, la qual cosa altera el comportament social