Condemnats a galeres perquè la pela és la pela

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 8 de juny de 2017

La SDRCA treballa des de fa un parell d’anys per edificar i posar en marxa una fàbrica peculiar per a la producció de totxos al Camerun

No és una fàbrica qualsevol perquè dóna als assalariats una bona renda, formació, i salut. Si en voleu saber detalls, podeu copsar-los a www.Chantiers-Africains.com

Hi ha elements de les administracions públiques que ens han condemnat a galeres pel nostre interès de construir i explotar aquesta planta d’interès públic i nacional…!

Fent un escombrat a fons en totes les entitats públiques i privades de Barcelona i Madrid, la SDRCA no ha trobat ningú que vulgui o pugui participar en el tema del finançament d’una societat plenament rendible

Hem hagut d’anar a fora per aconseguir alguna cosa. Teníem moltes esperances en FIEM, un organisme públic de l’Estat. Ves per on que FIEM no ens ajuda perquè el Camerun està massa endeutat

Vam tenir accés a un mapamundi acolorit on es veia que els països més endeutats eren en primer lloc els Estats Units d’Amèrica i després tots els altres països més avançats

L’Àfrica presentava un endeutament nul seguint el criteri dels colors presents. Això fa pensar que l’endeutament de què parlem és un endeutament absolut, però no relatiu al PIB, posem per cas

La manca de colors en el tros de mapa relatiu a l’Àfrica significaria que no tenen ni una pela al calaix. Aquest cercle viciós s’hauria d’acabar d’una vegada mitjançant fórmules imaginatives que fomentin el treball

Aquests països pateixen la síndrome del cel obert. Sempre sembla que puguin arribar a tocar el cel, però, quan aconsegueixen superar l’alçada d’aquest cel obert, veuen que mai arribaran a tocar el cel

Els africans fan fins on pensen que poden, però sense saber-ho no tenen noció de fins on poden arribar

Viuen en un estat que combina l’atordiment amb una mena d’esperança de satisfer els seus, sempre provisionals, objectius diaris. Cada dia que passa és un dia nou, però, seguint així, no arribaran mai a saber la crua veritat: mai no podran tocar el cel