Colonització

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 1 d’agost de 2019

Al segle XIX el capitalisme i la revolució industrial es van assentar a Europa i necessitaven expandir-se en la recerca de regions que els proporcionessin matèries primeres i mercats. Va aparèixer el colonialisme com a doctrina de desenvolupament. Àfrica va ser un territori el qual va poder proporcionar matèries primeres per a Europa, apareixent negocis necessaris en temps de la revolució industrial.

Tot gran país pretenia tenir un imperi colonial, tal com el conceben els anglesos. Els imperis de l’Edat Moderna no només explotaven el territori, sinó que pretenien establir-s’hi de manera definitiva, passaven a formar part de la corona. Però els imperis de la revolució industrial pretenen només explotar el territori. Es tracta de treure matèries primeres de les regions no desenvolupades i exportar els productes elaborats a aquestes mateixes regions, amb un valor afegit molt superior. És clar que no es té en compte que en aquestes regions no hi ha capitals amb què comprar-los. Les regions no desenvolupades es converteixen en subdesenvolupades. Es busquen principalment productes agraris i miners. Entre els països europeus comença una carrera pel domini d’Àfrica, i del món. Aquesta cursa tindrà la seva expressió en la Conferència de Berlín de 1884-1885, en què els països europeus es reparteixen Àfrica.

Àfrica era un territori pràcticament desconegut. La seva exploració serà tota una aventura geogràfica de descobriment. El riu, per excel·lència, que comunicarà a Europa amb l’interior del continent serà el riu Congo. Al riu Congo hi haurà una forta competència entre Bèlgica i França pel domini del pas a l’interior. Livingstone, Stanley i Savorgnan de Brazza seran els exploradors que donin a conèixer aquest riu al món occidental. El Regne Unit pretenia part del territori del sud. Portugal va fer valer els seus drets en el continent, ja que tenia factories, des d’antic, a les costes angoleses.

Fins i tot Espanya va intentar la penetració a l’interior del continent, des de la costa de Guinea. Alemanya es va assegurar la part occidental del territori a la Conferència de Berlín de 1884, en la qual es va establir la llibertat de navegació pels rius d’Àfrica. El Congo no depenia de l’Estat belga, sinó del rei Leopold II, ja que es considera patrimoni del rei i no de l’Estat.

Font: wikipedia