Collir

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 10 de desembre de 2018

El Diccionari normatiu valencià defineix clima com el conjunt de condicions atmosfèriques característiques d’una regió o d’un lloc determinat.

El clima és l’estadística del temps atmosfèric, normalment sobre un interval de 30 anys. Es mesura en avaluar els patrons de variació en temperatura, humitat, pressió atmosfèrica, vent, precipitació, compte de partícula atmosfèrica i altres variables meteorològiques

A les parts del nord i del sud del continent africà hi predomina el clima mediterrani, amb l’estació de pluges a la primavera i la tardor, i en el centre el clima equatorial, càlid i humit. Les línies de l’Equador, del tròpic de Càncer i del tròpic de Capricorn creuen el continent

Les majors diferències climàtiques d’una regió a una altra són d’ordre pluviomètric. Els deserts del nord i del sud d’Àfrica reben molt poques precipitacions, disperses i irregulars i formen part de les regions més seques i àrides del món. Entre les regions mediterrànies i equatorial s’estenen dos grans deserts, el Sàhara al nord i el Kalahari al sud d’Àfrica

Entre els tròpics, l’estiu és la temporada de pluges, amb el pic de la pluja just després del pas del sol per la vertical. A prop de l’equador, on el sol està en el seu zenit dues vegades l’any, hi ha, en principi, dues estacions plujoses i dues estacions seques a l’any.

La regió més humida del continent és una franja costanera a l’oest de la muntanya Camerun amb 9.991 mil·límetres de precipitació per any. Cherrapunji, al nord-est de l’Índia, compta amb les pluges més abundants del planeta amb 11.633 mm.

La resistència de les plantes a llargs períodes sense aigua era fins avui limitada, però un equip de científics ha aconseguit per primer cop generar plantes que no tan sols sobrevisquin a l’escassetat severa d’aigua sinó que ho facin sense interrompre el creixement.

Ana Caño-Delgado, Centre de Recerca Agrigenòmica (CRAG), diu: “Fins ara, les modificacions genètiques que es feien per aconseguir una resistència a la sequera afectaven totes les cèl·lules de la planta, que parava de créixer i es quedava molt petita”. Aquesta recerca pionera ha aconseguit “desacoblar el procés” pel qual la resistència a la sequera equivalia a un fre en el creixement.

La troballa de laboratori s’ha fet amb una”mala herba”, però aviat es podrà provar amb cereals en hivernacle, explica Caño-Delgado. El mecanisme és aplicable a espècies com l’arròs o el tomàquet, però té especial impacte en els conreus de secà. Han triat un cereal poc conegut a casa nostra amb unes propietats que el fan molt atractiu: la melca, cultivada en molts indrets de l’Àfrica.

Font: ARA i wikipedia