Clarianes

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 23 d’octubre de 2017

La desaparició de les grans civilitzacions em dol perquè sobre el paper s’han dissolt o, potser, en els millors dels casos han estat absorbides per d’altres civilitzacions

Aquesta pervivència de trets culturals a mi m’enamora. Totes les grans civilitzacions segueixen, al meu entendre, la representació gràfica de la vida dels productes comercials

Amb una escala de temps predeterminada els productes neixen, surten al mercat, els ingressos comencen a crèixer cada dia més, es mantenen en el mercat, després les vendes comencen a baixar fins arribar en molts casos a la mort o en tot cas mantenint-se d’una forma testimonial

Els seguidors de la cultura egípcia hi poden fer més aportacions que no pas jo. Barcelona disposa d’un Museu Egipci que conserva documents de diferents tipus per la qual cosa diem que aquest museu pot servir de referència

Em refereixo a la cultura egípcia que es va desenvolupar durant segles i perquè és una de les civilitzacions més properes a nosaltres. Un dels aspectes més vibrants és el desenvolupament de l’escriptura que des de fa anys podem llegir

Jo estic fascinat pel ministre d’Arqueologia que hi havia en el govern de Hosni Mubàrak perquè crec que fou un home que va voler posar ordre a les excavacions arqueològiques

La realitat és que tots som hereus del desenvolupament egipci d’aquesta cultura i que la humanitat l’ha intentat si més no absorbir.

Una mostra que diu que no va desaparèixer és la comunitat copta d’Egipte perquè reivindica el seu llegat tal com es consideren: descendents directes de l’antic Egipte faraònic

Trobaria bé que fos així malgrat atacs que reben de petits grups contraris. Atribueixen aquesta atacs a la major riquesa dels coptes respecte el conjunt

Segons es diu, han estat sempre protegits pels rais d’Egipte davant dels atacs vandàlics que experimenten

La majoria que es diu àrab sempre han donat suport als coptes perquè són nuclis molt concrets

Els qui envegen la riquesa dels coptes diuen que els treuen el pa de la boca