Ciutats

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 9 de febrer de 2019

He començat un tour sobre les capitals africanes. Ja havíem explorat algun lloc africà, però la sèrie va començar amb les capitals Dar es-Salam (Tanzània) i Nairobi (Kenya).

Tanzània té per a mi un enigma, la importància que tenia per Tanganica incorporar les menudes illes de Zanzíbar. La importància era tal que Tanganica va renunciar al seu nom per Tan-Zan-ia perquè volia aquest arxipèlag al cove

Zanzíbar té característiques semblants a les Balears en nombre i superfície. Zanzíbar té un règim de govern autònom tot i que una de les illes té tractament general

Una altra ciutat que m’atrau molt és Nairobi perquè no és només el centre neuràlgic del seu país sinó de tota una àrea de països com ara la seva veïna Somàlia. La principal acció que té entre mans és la lluita contra la milícia somali Al Xabaab

Nairobi és un bon aliat d’Occident perquè Estats Units van apretar tant com va poder per desfer el caos organitzat des de no fa massa anys. L’ara difunt Kofi Annan s’hi va desplaçar quan ja no era cap de les Nacions Unides, però va aconseguir l’èxit: la pau, una pau escadussera, però va aconseguir frenar el conflicte civil

Fem un punt –i-apart a l’Àfricà oriental per endinsar-nos en el món àrab africà donant per entès que els corresponents grups àrabs estan mesclats d’altres pobles que poden parlar àrab, però que el seu substrat genètic sigui un altre

Aquesta sèrie va començar amb la capital sudanesa Khartum. Aquesta ciutat és una marca en el món àrab. El Sudan ha perdut conflictivitat perquè va cedir e Sudan del Sud, capital Juba. Només li queda resoldre el retorçat conflicte del Darfur

A continuació segueix el Caire, capital que s’esmuny en la construcció d’una capial artificial no massa lluny de l’encara capital del Caire. No és un cas especial perquè a l’Àfrica es va passar de l’enorme Lagos a la nova capital Abuja, en el límit de les dues Nigèries, la cristiana i la musulmana. Un altre cas fora d’Àfrica el trobem al Brazil amb Brazília al bell mig d’aquest país

Trípoli és un cas de pena perquè estan enfangats en un problema polític de difícil solució. Els diferents col·lectius estan enfangats perquè el tràfic de persones queda hipotecat per la situació política d’un país de poc més de 5 milions d’habitants. No ho trobeu ridícul ?

De Trípoli hem anat a Tunis que encara és, malgrat les ferides d’una revolució que no s’acaba de pair. Anem a Alger, una ciutat centenària de freqüent visita de la Corona d’Aragó. Ara estan apedaçant el país amb els recursos que tenen a l’abast

Una etapa essencial és el Marroc, on s’ha volgut fer un flaix no només de la capital Rabat sinó de la sacra Fès així com de la capital econòmica Casablanca i de la capital de capitals Marràqueix. El Marroc és el nostre veí africà amb qui ens hem de relacionar al màxim de bé. Les relacions són múltiples, però encara han de ser més i millors. Al nostre país n’hi ha una colònia molt important

Passem per l’Aaiun, emblemàtica ciutat per qui voldria expressar-la com a capital d’un país anomenat Sàhara Occidental. El trajecte s’acaba a Nuakxot, una illa enmig d’un desert molt poc habitat