Caragirats

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 5 de març de 2018

Una vegada vaig obrir la porta a uns coneguts senegalesos. Un cop oferta la meva hospitalitat, un va etzibar una aguda estocada gràcies a la meva llicència. Tot el que va venir després per part seva fou una falsetat completa

Només havia vingut per castigar-me per la meva catalanitat. El vaig trobar mesos després a la plaça de Catalunya on va continuar mentint

Crec que aquestes manifestacions bel·ligerants no eren intrínseques d’aquesta persona sinó per haver trobat persones catalanes que l’havien torejat amb descortesia

En aquest sentit, vaig veure una situació en què un català es reia obertament d’un nigerià en clau catalana per arrabasar-li tot el que podia tenir a l’abast

No és aquesta la manera més bona per fer intercanvis econòmics perquè el nou pas seria la violència verbal.

Es podrien explicar més històries d’aquesta mena com ara la d’un senegalès que em va demanar que l’acompanyés al seu consolat. Em va deixar tot sol davant la consolessa, ell ves a saber on era. Tanmateix, vaig poder tenir una pròspera conversa amb aquesta senyora respresentant del Senegal a Barcelona

Són situacions esperpèntiques perquè no som sants de la seva devoció ni ells els reis del mambo

Crec que l’honestetat ha de presidir les relacions interculturals. Demanar a la població autòctona per una bona relació no és altra cosa que barrejar peres i pomes en un ple clima de multiculturalitat.

Crec que ha arribat l’hora de desmitificar una convivència que de moment no és tal perquè cadascú va a la seva bola. No sé si pot servir de res fer una crida a la lleialtat entre persones sigui quina sigui la seva procedència

És freqüent que molts forasters considerin que el seu país d’origen és millor que el nostre perquè segons ells aquí no hi ha res que s’aguanti. Si això ho pensen els nacionalitzats, imagineu-vos què pensaran els que no s’han nacionalitzat

La conclusió és que el procés de nacionalització es fa per conveniència pròpia perquè rarament agafaran valors que els facilitarien el veïnatge. Crec fermament que el coneixement mutu esvaixen aquestes contradiccions perquè el que cal és fer una societat generosa on tothom conegui els valors dels altres