Camí cap a la independència

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 1 de juliol de 2017

El Sudan del Sud és el darrer estat del món reconegut per les Nacions Unides. Forma part de la Unió Africana des del dia de la seva independència (2011)

Els pares de la pàtria van mantenir converses per donar nom a aquest nou país. Barallaven noms que només feien referències a parts del nou estat

Per vist que se n’anaven del Sudan, no van trobar altra solució que incloure Sudan en el nom final del Sudan del Sud

En català tenim a l’abast una altra fórmula. Tothom sap de les comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà. Seguint aquest criteri podem anomenar-lo Sudan Jussà o, simplificant, Jussà, l’últim país del món

La dinàmica dels dos Pallars i dels Sudans és completament diferent. El pallaresos tendeixen a autoanomenar-se pallaresos tant si són del nord com del sud

El Sudan va perdre la major part dels seus territoris, bressol des de segles de negroafricans. Els ara nord-sudanesos són majoritàriament araboafricans

Poc després de la “independència” va esclatar un conflicte armat intern que encara no s’ha acabat (SDRCA, 2017)

Un aspecte molt important dels sud-sudanesos és la religió. Abans del s. XX els britànics hi van donar entrada a missioners cristians: anglicans i catòlics. L’èxit va ser molt important.

No tots es van convertir al cristianisme, però tots els altres van incorporar Jesucrist en les seves religions naturals com el seu principal avant-passat.

La idea principal d’aquestes religions és que consideren l’home i la dona massa petits per relacionar-se amb Déu. Consideren que l’única forma d’arribar-hi és invocant els seus avant-passats