Bujumbura

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 d’abril de 2019

Bujumbura és l’antiga capital de Burundi i actual ciutat més poblada del país. La ciutat, que té una població propera als 500 mil habitants, està localitzada a la riba nord-oriental del llac Tanganyika, i constitueix el nucli urbà més gran de Burundi, així com el seu centre administratiu, econòmic i de comunicacions. Entre les activitats industrials destaquen la producció de ciment, sabó i el sector tèxtil. És el principal port del país, per on surten gairebé totes les exportacions, entre les quals destaquen el cafè, el cotó, les pells i el llautó.

Bujumbura passar de ser una petita població a un lloc militar de l’Àfrica Oriental Alemanya en 1889. Després de la Primera Guerra Mundial es va convertir en el centre administratiu del territori de Ruanda-Urundi, administrat per Bèlgica per mandat de la Societat de Nacions. El nom de Bujumbura va substituir a l’anterior, Usumbura, quan Burundi es va convertir en un Estat independent el 1962. Després de la independència, Bujumbura ha estat l’escenari de freqüents lluites entre els dos principals grups ètnics del país, amb milícies hutu enfrontant-se al Exèrcit, dominat pels tutsi.

El centre de la ciutat és una població colonial amb un gran mercat, l’Estadi Nacional, una gran mesquita i una catedral. Hi ha diversos museus. Entre les atraccions properes hi ha el Parc nacional d’Rusizi i una roca a Mugere que és el lloc en el qual es creu que van poder haver-se trobat David Livingstone i Henry Stanley (si bé és més probable que en realitat ho fessin en Ujiji) a les fonts l’afluent més meridional del Nil.

Hi ha vaixells que fan el trajecte entre Bujumbura i Kigoma (a Tanzània), però la ciutat disposa també d’aeroport. És la seu de la Universitat de Bujumbura.

Bujumbura posseeix famoses platges al llarg de la costa del llac Tanganyika, el nom oficial és la Platja dels Cocos. La platja ha estat parcel·lada i privatitzada la qual cosa ha resultat en que cada propietari hagi batejat el seu sector de la platja amb un nom diferent. Sobresurten la Platja Saga i la Platja Karera per la popularitat del seu hotels i vida nocturna.

Burundi és un estat de l’Àfrica centre-oriental, situat en un altiplà a la regió dels Grans Llacs, a la riba est del llac Tanganyika. Afronta al nord amb Ruanda, a l’oest amb la República Democràtica del Congo i a l’est i al sud amb Tanzània. La seva superfície és un poc inferior a 28.000 km² i té una població d’aproximadament 8.700.000 habitants. De 2019 ençà la capital és Gitega, però la ciutat més poblada és Bujumbura, amb 851.040 habitants. Encara que és un país sense litoral, una part de la frontera occidental confronta amb el llac Tanganyika.

Els pobles Twa, Tutsi i Hutu han ocupat el país d’ençà de la seva formació fa cinc segles. Burundi va ser governat com un regne pel poble Tutsi durant més de dos-cents anys. No obstant això, a l’inici del segle XX, Alemanya i Bèlgica van ocupar la regió, i Burundi i Ruanda es van convertir en una colònia europea coneguda com a Ruanda-Urundi.

L’antic nom del país era Urundi-Ubrundi-Bruwanda. Urundi és l’abreujament d'”Urundi Ruanda” (“L’altra Ruanda”), tal com les forces colonials belgues solien referir-se al territori. El nom actual del país prové del llenguatge bantú Kirundi.

La inestabilitat política ocorreguda a la regió a causa de diferències entre els tutsis i els hutus, va provocar una guerra civil a mitjan segle XX. Actualment, Burundi és governat com una república representativa presidencial demòcrata. El 62% de la població és catòlica, el 8% és musulmana i el percentatge restant és animista o pertany a altres religions cristianes.

Burundi és un dels deu països més pobres del món i té el segon PIB per càpita més baix segons el Banc Mundial, després de la República Democràtica del Congo. El PIB de Burundi és baix a causa de les guerres civils, la corrupció, el pobre accés a l’educació i els efectes del VIH/SIDA. Burundi està densament poblat, amb una emigració substancial. El cobalt i el coure són els seus principals recursos naturals, i algunes de les principals exportacions són el sucre i el cafè.

Font: wikipedia