Brúixoles

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 20 de juny de 2018

M’estic tant com puc de parlar de l’escenari que Líbia ha creat. L’altre dia era l’Open Arms, avui és l’Aquarius. Itàlia està mostrant un clar rebuig a l’entrada de més refugiats en el seu territori, la qual cosa no deixa de ser legítima

Tot plegat només fa entendre que la Unió Europea s’ha de definir davant aquesta desgràcia. Resulta clar que s’està jugant amb aquells emigrants que volen entrar a Europa

La solució que ha de prendre la UE semblaria que hagués de ser molt fàcil de plantejar, però ningú vol acceptar que s’està jugant amb les persones com si fossin carn de canó

La reacció d’Espanya només retarda un mes per prendre una decisió. Es veu que molts dels emigrants volen anar a França, però, s’ha preguntat a França sobre tot plegat ?

Els governs d’Europa han considerat com a asilats una fracció no massa important perquè ningú en vol enlloc. Es demana també que Alemanya es pronunciï. Les paraules de bones intencions es van esmunyint de mica en mica així que el temps va passant

Cal que la Unió Europes exigeixi als seus països membres que es posin d’acord davant el corredor existent entre Líbia i Itàlia. Sembla com si Líbia fos una pedra a la sabata

El temps no soluciona res sinó que ho empitjora tot. Aquells que demanen el dret d’asil a l’hora de la veritat tenen una profunda decepció perquè només són carn de canó

Aquestes persones no tenen absolutament res a perdre perquè l’únic que els queda és la vida, l’esperança s’ha esmunyit. I, ara què ? Les autoritats han de parlar ferm i clar. Hi ha d’haver alguna manera perquè aquests desesperats no pugin a cap més barca o vaixell

Quines relacions té la Unió Europea amb Líbia ? Això sembla una mena de laisser faire, laisser passer. És clar que costa posar les cartes damunt la taula, però s’haurà de fer algun dia amb una representació de les persones implicades, dels desesperats que volen a tota màquina entrar a Europa