Bioko

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 17 d’agost de 2019

Bioko és una illa situada al golf de Guinea, pertanyent a Guinea Equatorial. En ella es troba la capital del país, Malabo. Està a 32 km de les costes del Camerun i té un àrea de 2017 km². La seva població era de 130.000 habitants (2005), havent-se incrementat fins a prop dels 335.000 (2014). Anteriorment, durant l’època espanyola, era coneguda com Fernando Poo, el nom del seu descobridor al segle XV, Fernão do Pó.

Hi ha la possibilitat que l’illa fos visitada per Hannó, un explorador cartaginès que va realitzar un viatge al llarg de la costa occidental d’Àfrica cap a finals del segle VI a.C. o començament del s. V a. C.

Colonització de Bioko

La colonització humana de l’illa es produeix cap als segles V-VI aproximadament, per petites expedicions des de diferents punts de la costa del Golf, i configurant amb el temps un grup sociocultural diferenciat dels seus orígens bantú, els clans bubi. Dins la mitologia popular ha perviscut el nom de Momiatú com el llegendari líder dels primers establiments. L’estructura de clans que s’anirà configurant amb el pas del temps mantindrà unes regulars però febles comunicacions amb el continent. L’illa va rebre el nom de Etulá per part dels antics colons bubíes.

Bioko i Portugal

En 1472 va arribar a l’illa el navegant portuguès Fernão do Pó (Fernando Poo en castel), qui la va descobrir per a Europa i la va batejar amb el nom de Flor Formosa. Més tard es va canviar el nom al de Fernando Poo, en honor del seu descobridor.

En 1641 la Companyia de les Índies d’Holanda va establir llocs comercials sense el consentiment portuguès a l’illa de Bioko, centralitzant des d’allí temporalment el comerç d’esclaus del golf de Guinea, tot i que els portuguesos van tornar a fer acte de presència a l’illa en 1648 , substituint la Companyia holandesa per una pròpia dedicada al mateix comerç i establerta en el veí Regne Benga de l’illa de Corisco o Mandj. Al llarg d’aquest mateix segle XVII es configura lentament un embrionari regne conformat pels clans bubi, sobretot després de l’actuació en aquest sentit d’alguns caps locals com Molambo (aprox. 1700-aprox. 1760) durant un període de forta esclavitud a la zona, situació que va obligar els clans bubis a abandonar les seves establiments costaners i instal·lar-se a l’interior.

Bioko i Espanya

L’illa va romandre en mans portugueses fins a març de 1778, després del tractat de Sant Ildefons (1777) i El Pardo (1778), pels quals se cedien a Espanya les illes guineanes, juntament amb drets d’tracta esclavista i lliure comerç en un sector de la costa del golf de Guinea, entre els rius Níger i Ogooué. El 17 d’abril de 1778 va partir des de Montevideo una expedició formada pels vaixells “Santa Catalina” i “Solitud” i el bergantí “Santiago” per prendre possessió de Fernando Poo i la resta dels territoris, dirigida pel brigadier dels Reals Exèrcits Felip de Sants Toro, comte de Argelejos.

Bioko i Guinea Equatorial

Després de la independència de Guinea Equatorial el 1968, l’illa va ser dividida en dos districtes: Sant Ferran i Sant Carles les actuals província de Bioko Nord i província de Bioko Sud. L’illa va passar a rebre el nom de “Illa Macías Nguema Biyogo” entre 1973 i 1979, i la capital Santa Isabel es va denominar Malabo fins a la data; Sant Ferran: Ela Nguema; Sant Carles: Luba i Concepció canviava: Riaba tot això sota el règim de Francisco Macías Nguema Bidyogo. Després del Cop de 1979 va adoptar l’illa va adoptar el nom de Bioko, en honor d’Adolfo Bioco, fill del rei Moka i germanastre del rei Malabo.

Actualment exerceix com a governador de Bioko Nord Baltasar Nsé mesié (des de 2011) i de Bioko Sud José Luis Ada Nguema.

Els seus habitants parlen el bubi (llengua autòctona de l’illa de Bioko), espanyol, el Pichi, engonals crioll, a més d’altres llengües. Hi ha una abundant literatura guineana en espanyol. Les principals ciutats de la illa són: Malabo (la capital del país i del Bioko Nord) i Luba (Capital de Bioko Sud).

Font: wikipedia