Biafra

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 21 de desembre de 2017

L’episodi més punyent que vaig viure quan començava la meva adolescència fou la Guerra de Biafra. Les imatges que vaig veure i les notícies que m’arribaven eren talment esgarrifoses. Va ser el principal esdeveniment que em va permetre copsar la realitat del continent negre

Cartògrafs europeus van donar informació sobre Biafra en els mapes d’entre el segle XV i XIX. El mot originari que utilitzaren els viatgers europeus no era Biafra, sinó Biafara, Biafar i algunes vegades Biafares (viquipèdia)

La regió que es referien com Biafra no es restringia només al sud-est de Nigèria. Segons els mapes, els viatgers europeus utilitzaven el mot Biafara per a descriure tota la regió a l’est del riu Níger fins a la regió del Mont Camerun que incloïa tot el Camerun i part de Gabon. La paraula Biafara també apareix en mapes del segle XVIII en zones al voltant de Gàmbia (viquipèdia)

Biafra fou una regió Oriental de Nigèria (76.364 km²), en declarar-se independent el 30 de maig de 1967. En el rerefons de la secessió i de la guerra hi havia els enfrontaments interètnics entre els hausa, ètnia musulmana que ocupa especialment el nord de Nigèria i que detenia el control de l’estat, i els igbos, ètnia predominantment catòlica que es concentrava a la regió litoral Est, i que s’aguditzaren des de la independència de Nigèria el 1960 (viquipèdia).

Biafra tenia una superfície de 77.310 km² de terra; feia frontera amb Nigèria al nord, Camerun a l’est i el Golf de Biafra, a l’Oceà atlàntic al sud. Els rius Cross i el Níger són els més destacats de l’antic estat de Biafra (viqupèdia).

La Guerra de Biafra o Guerra Civil de Nigèria (6 de juliol del 1967 al 13 de gener del 1970) fou el conflicte armat causat per l’intent de secessió de les províncies del sud-est de Nigèria sota el nom de República de Biafra. La guerra va arribar als mitjans de comunicació per la fam que va patir la població de les zones afectades i la consegüent acusació de genocidi dels igbos. Bernard Kouchner i altres doctors francesos que van estar a Biafra durant el conflicte van crear l’ONG Metges Sense Fronteres com a conseqüència d’aquesta guerra (viquipèdia)

A la Guerra de Biafra hi van participar activament tres estats (viquipèdia):

* Nigèria. Amb 60 milions d’habitants (inclosos els de Biafra) governats per militars amb recursos petrolífers i amb una població majoritària musulmana al nord i al centre. El seu exèrcit era un dels millors d’Àfrica, juntament amb Egipte i Sud-àfrica.

* Biafra: 12 milions d’habitants, ric en petroli, amb una majoria de població igbo (8 milions), majoritàriament cristians i animistes.

* República de Benin: Estat proclamat per les tropes de Biafra que va arribar a tenir 3 milions d’habitants.

La guerra civil va seguir les següents etapes (viquipèdia):

* Ofensives de Biafra

* Contraatac nigerià

* Emboscada d’Abagana

* El setge de Biafra

Seqüeles (viquipèdia)

Després del 1960 Nigèria ha patit més de dotze cops d’estat. La guerra va ser molt costosa per a Nigèria en nombre de vides humanes, en diners i la seva imatge internacional va resultar molt afectada. S’estima que van morir uns 3 milions de persones a causa del conflicte, sobretot per fam i malalties; uns 3 milions d’igbos van fugir com a refugiats a Camerun (a més d’un altre milió que ho havia fet durant els dies anteriors a la guerra). La reconstrucció s’ha pagat amb els beneficis de l’exportació de petroli.

Tot i això, les antigues tensions ètniques i religioses han continuat caracteritzant la vida política nigeriana. El govern va continuar estant en mans dels militars durant molts anys i els habitants de les zones petrolíferes reclamen una repartició justa dels beneficis que se n’extreien. S’han aprovat lleis segons les que els partits polítics no poden tenir orígens ètnics o tribals. Però això ha estat difícil que es portés a terme.

El 29 de maig del 2000 el diari The Guardian of Lagos va informar que el president Olusegun Obasanjo retirava els càrrecs contra tots els militars que van lluitar a favor de la secessió de Biafra. En una retransmissió nacional, va afirmar que aquesta decisió estava basada en el principi que “la justícia havia d’estar sempre suavitzada per la compassió”. També es creu que Obasanjo amb això, va agrair als igbos que l’haguessin donat suport electoral.