Beques

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 10 de juny de 2018

Vaig viure durant 2012 una experiència inverosímil, però us miraré de situar en antecedents. El Govern francès em va concedir una beca d’estudis, em van donar un document d’aquest govern pel qual jo era acreditat com a becari del Govern francès

Jo amb aquest document vaig aconseguir l’hospitalitat de la Universitat perquè sense demanar-ho em van donar de tot, inclòs l’accés a la residència universitària. Aquest cas que ara us vull comentar va anar tort de bon començament.

Vaig anar a buscar a l’aeroport la noia negroafricana a qui el nostre país va concedir una beca d’estudis, més concretament en una Universitat catalana. Va decidir desplaçar-se sola a la localitat en qüestió, però ningú la va anar a buscar.

Va passar la nit com va poder, per trucar-me l’endemà al matí explicant-me el problema que tenia. La vaig acompanyar a la Universitat, on li van exigir que s’empadronés

Per empadronar-se necessitava presentar on seria la seva residència. Al final vam trobar un lloc per viure-hi amb la qual cosa va tenir accés a la Universitat, on va obrir una llibreta on cobrar la beca

Com veieu aquí les coses no van ben bé igual que a França. No sé si al cap dels anys el nostre sistema de beques internacionals ha millorat o no

També vaig viure el moment on es va eliminar l’assistència sanitària pública als estrangers, al contrari del que li van prometre a l’Ajuntament. Va haver de signar una assegurança privada, i pagar-la. Va fer servir la mateixa companyia que ella tenia al seu país d’origen

Tan difícil seria millorar l’accés dels estrangers amb beca ? Queda clar que nosaltres com a país vam quedar galdosos sense que la noia critiqués res.

A partir d’aquí va seguir un camí de roses…!