Barcelona

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 19 de desembre de 2018

Barcelona té un 50% més d’oratoris que fa 15 anys (17 d’abril de 2018). Tancada d’immigrants i refugiats a l’antiga Escola Massana (23 d’abril de 2018). Te, música i portes obertes contra la islamofòbia a Nou Barris (28 d’abril de 2018)

La tancada d’immigranrs s’estén al barri de Poblenou (15 de maig de 2018). La població estrangera a Barcelona es feminitza (27 de maig de 2018)

El Raval és l’ase dels cops i el primer barri que queda sempre marcat (18 d’octubre de 2018). Polèmica perquè un actor blanc fa de negre (30 d’octubre de 2018). L’autor del tiroteig a Nou Barris ja ha estat identificat (6 de desembre de 2018)

Els tretze barris que conformen NOU BARRIS, majoritàriament estan situats en el que històricament constituïen les rodalies dels municipis de Sant Joan d’Horta i Sant Andreu de Palomar (i més tard de Barcelona), van créixer al llarg del segle XX, especialment entre les dècades dels 50, 60 i 70.

El 1998 el districte tenia una superfície de 800,2 hectàrees i una població de 168.837 habitants, havent perdut més de trenta mil habitants en poc més de set anys. En els últims anys, el districte ha tornat a ser una de les principals zones d’acollida del fort corrent immigratori estranger des de l’any 2000, a causa del preu relativament més baix de l’habitatge en el districte, transformant notablement la composició ètnica i la xarxa de comerços dels barris. Actualment, el districte de Nou Barris està en continu creixement econòmic sobre altres districtes barcelonins. S’estima que un 14,5% de la seva població és estrangera, sent les principals nacionalitats foranes l’hondurenya, l’equatoriana, la boliviana i la paquistanesa

Durant els noranta, la inversió en educació feta a la dècada anterior va començar a tenir efecte, i la xifra de població sense estudis al districte va caure del 26,7% (1991) al 23,1% (1996), augmentant espectacularment el nombre de titulats en educació secundària i superior. Pel que fa al coneixement del català, a mitjans de la dècada ja era comprès pel 92,8% de la població, i dos terços el podien parlar

El RAVAL és un barri de Barcelona, ubicat al districte de Ciutat Vella, nascut de l’ampliació de les muralles medievals de la ciutat, encara que és probable que existissin assentaments anteriors.

Es troba delimitat pel barri del Poble Sec, a través de l’avinguda del Paral·lel; amb el barri de Sant Antoni, a través de les rondes de Sant Pau i Sant Antoni; i amb el Barri Gòtic, a través del carrer de Pelayo i la Rambla. Entre les seves principals artèries destaquen el carrer del Carme, el carrer Nou de la Rambla i la rambla del Raval.

Al Raval conviuen avui dia vilatans i gent vinguda de múltiples països i cultures. En els seus carrers es poden veure comerços de totes les nacionalitats i fins i tot botigues de moda i noves tendències, sobretot en la part alta del barri.

També és conegut com carrer de la Cera, amb una gran i històrica comunitat d’ètnia gitana. El nom prové dels rius de cera formats per les nombroses espelmes col·locades davant la verge d’aquest carrer, per protegir-se de la pesta. D’aquesta comunitat va sorgir la rumba catalana.

Durant molts anys va ser popularment conegut com el Barri Xinès de Barcelona, ​​denominació encunyada pel periodista Paco Madrid, en un article publicat al setmanari El Escándalo. Els habitants del barri d’aquesta època van inspirar a artistes com Pablo Picasso, durant el període de la seva obra denominat període blau

Al Raval conflueixen edificacions històriques, com ara l’església romànica de Sant Pau del Camp, l’església de Sant Agustí o el mercat de la Boqueria, juntament amb edificacions modernes, destinades a la cultura i l’esplai, com ara el Museu d’Art contemporani de Barcelona (MACBA) o el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

En els límits també es troba el Palau Güell, encarregat a l’arquitecte Antoni Gaudí per la seva mecenes Eusebi Güell; i a la rambla del Raval, El Gat del Raval, escultura d’un gran gat, obra de l’artista Fernando Botero.

Font: ARA i wikipedia