Barcelona, 9 d’agost de 1959

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 9 d’agost de 2017

Avui, 9 d’agost de 2017, fa 58 anys que Espanya era plenament reconenuda per la comunitat internacional. El fet fou l’entrada al port de Barcelona d’un barco de guerra americà des del principi de les hostilitats al nostre país (18 de juliol de 1936), vint-i-tres anys de guerra

La guerra s’havia donat per acabada unilateralment l’1 d’abril de 1939. És una efemèride més que cal sumar a les independències de gran part de les colònies africanes

El món va canviar per bé per molts obstacles que el nou futur deparava

Libèria, la nineta africana dels ulls dels EUA també emergia dins el món del transport marítim. Recordeu que Libèria era l’últim experiment que faltava per fer quant a les relacions humanes

El president amaricà Monroe (d’aquí el nom de la capital Monròvia) va donar carta blanca a negroamericans perquè ocupessin un petit territori de la costa atlàntica africana amb el nom de Libèria en honor a la llibertat

Els negroamericans, molt més cults, sotmeteren els negroafricans propis del nou territori de Libèria. La submissió es va fer a l’estil europeu, sense manies, oi ?

Es demostra així que el color de la pell és irrellevant en la creació de conflictes. Negres tenen esclaus negres. Molts conflictes que ha tingut Libèria provenen d’aquesta paradoxa

Els americans hi van abocar el sac per eradicar la infecció provocada pel virus de l’ebola. Això és una prova de les bones relacions transatlàntiques entre ambdós països. El nostre benestar també està encara molt guiat pels EUA

En una recent conversa amb un senegalès, li deia que no entenia perquè la negritud es continua refugiant en l’anomenat Món afro. La meva argumentació era que jo palpava les grans diferències entre negroamericans, negrobrasilers, i negroafricans per posar un exemple. Al contrari, aquests col·lectius no tenen res a veure si exceptuem el color de la pell. Ell em va contestar que tenien punts en comú

La negritud s’ha d’obrir al món, no tancar-s’hi…!