Barcelona

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 27 de gener de 2019

La dita diu: “Barcelona és bona si la bossa sona, però és bona tant si la bossa com si no sona”. Quan sóc envoltat de jovent en una terrassa de bar, m’adono que Barcelona és bona tant si la bossa sona coom i no sona

La resta de barcelonins, almenys jo, prega que aquest jovent no passi a pensar que Barcelona és bona només si la bossa sona. Aquesta circumstànci pot estar arrelada en el món del treball i en el dels negocis

Jo crec en aquesta estètica tant si un jove és el món del treball com en el del lleure: “Barcelona és bona tant si la bossa sona com si no sona…

Una ciutat tan rica en construccions, com la del temple de la Sagrada Família, fa abaixar el cap davant de tanta bellesa.

Hi ha una cosa que em fa posar neguitós, però possiblement no caldria sentir-me’n, és la manca d’una Gran Mesquita de Barcelona. Xafardejant altres mesquites d’Europa, els arquitectes han aconseguit perfils molt originals que s’avenen amb el seu entorn

Voldria que quedés clar que la decisió última de construir-la és en mans de tota mena d’autoritats perquè aquestes en saben més que jo. Ara ens hem acostumat a l’obertura d’oratoris coneguts popularment com a “mesquites”, quan no ho són

Parlant de temples i mesquites recordo un història que va passar durant la nostra desgraciada Guerra Civil o conflicte civil armat. La columna vertebral de Manresa és el seu passeig, lloc de trobada de no pas poca gent

Quan baixant s’acaba el passeig creues el semàfor que et a la plaça de Sant Domènec. Aquesta plaça genera sospita perquè fa l’efecte com si hi hagués hagut un edifici

Escarbant, trobes la realitat: hi havia l’església de Sant Domènec fins a temps de guerra. Buscant més, es veu que no és un cas insòlit perquè els comitès revolucionaris de Manresa van donar ordre d’enderrocar tots els temples de Manresa

Per fer realitat el seu somni van crear un triangle. Van reclutar totes les persones que estaven sense feina, però qui els pagaria ? Fàcil: l’Ajuntament de Manresa. L’Ajuntament de Manresa s’hi va negar, però al final va cedir per les amenaces que va rebre

El resultat fou que l’Ajuntament es va arruïnat, però el més nefast é que tots els temples van ser enderrocats excepte l’emblemàtica Seu de Manresa, un monument d’una importància increïble

Per què no van tocar ni amb el dit aquesta obra amb segles d’antiguitat ? La meva aposta és que un comandament superior els ho va privar. Malauradament de comitès revolucionaris n’hi ha i n’hi hagut arreu del món, aleshores certa gent titlla de terroristes els musulmans. Aquesta manera de pensar no duu enlloc