Associacions

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 de juny de 2018

Vist en retrospectiva, muntar una associació benèfica com la nostra és una bogeria perquè a gairebé tots els efectes et tracten com si fossis una empresa. De fet, al cap de més de dotze anys en marxa, els socis s’han hagut de treure la cartera diners per pagar contínuament

Hem aconseguit davant les autoritats coses importants com ser una associació declarada d’Utilitat Pública (Barcelona, 2012). De fet això no ens ha aportat ni un cèntim sinó al contrari perquè ens hem sotmès a tota mena mena de despeses necessàries per demostrar a les administracions que tenim els comptes nets i polits

Cal tenir en compte una cosa important, ens han retornat una part dels diners abocats gràcies a les declaracions de Renda personals de cada soci. Això vol dir que no tot s’ha perdut

Sovint ens hem vist limitats per la nostra petita mida, la qual cosa vol dir que ens hem vist abocats a serveis externs que s’han de pagar, però el resultat de les nostres accions pot qualificar-se com a positiu

Quan vam iniciar les nostres accions, no sabíem on ens ficàvem perquè a hores d’ara ens haguéssim estalviat molts diners dedicats a l’autofinançament perquè havíem de fer front a veritables empreses que ens trobaríem en el mercat

Malgrat que hem rebut subvencions de les administracions públiques, va arribar un moment que en vam adonar que valia més el farciment que el gall. Hi vam renunciar per enrocar-nos per un autofinançament que fins a hores d’ara no s’ha mostrat favorable

En efecte, si haguéssim de començar ara, no tindríem una associació de primera divisió com ara sinó una associació sense massa capteniments