Àrab, llengua africana

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 14 d’octubre de 2017

Lliga Àrab i Unió Africana són dues institucions que s’intersecten aíxi com les associacions d’universitats africanes i àrabs

Hi ha nombrosos països africans que a més de pertànyer a la Unió Africana també ho fan a la Lliga Àrab. No es poden descartar altres països de fesomia blanca.

Un exemple clar es dóna al Txad, un país negroafricà que parla àrab. Tinc una anèdota d’un txadià que volia ser voluntari de la SDRCA. Se’n va desdir quan preguntant-li quines llengües parlava, em va dir àrab, però vaig insistir sobre quina llengua africana parlava (li va fer vergonya al dir-la)

Vaig veure’n la seva cara una mena d’esgarrifança perquè, segons vaig deduir, la seva llengua materna estava minoritzada al Txad

Un país molt important és el Sudan, arabòfon majoritàriament. Hem quedat que parlen àrab Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, el Marroc, el Sàhara, Mauritània entre els anteriorment esmentats

Tenint en compte que l’àrab és una de les primeres 8 llengües oficials a l’ONU, són llengües de primera divisió d’abast mundial

Un altre aspecte important a considerar és la influència de l’islam. Com se sap l’Alcorà s’expressa en àrab quan l’Església Catòlica s’expressa en llatí en els seus documents com a llengua comuna en la seva extensió mundial

El s. XX va veure caure el llatí, una llengua internacional que primer fou substituïda primer pel francès i després per l’anglès

Vist des d’aquest prisma un gran nombre dels països musulmans de l’Àfrica saben àrab la qual cosa vol dir més de la meitat del continent africà

L’aprenentatge de l’àrab a Barcelona no és limitat sinó significatiu. Si voleu aprendre idiomes, us suggereixo que trieu entre els 8 idiomes oficials a l’ONU: castellà (ja en sabem), francès (hi ha força gent que en parla), anglès (ja ho sabeu), alemany (n’hi ha força), rus (poc parlat), japonès (se n’aprèn), mandarí (se n’aprèn), àrab (força parlat)

No vull desaprofitar el moment per animar les persones que aprenguin llengües africanes. És un exercici d’aproximació intercultural. Aquest seria un segon circuit. Hi ha persones que han desestimat aquest suggeriment perquè segons diuen no són productives. Entenc que tot el que sigui ampliar cultura és positiu