Ànwar el-Sadat, rais d’Egipte

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 8 d’agost de 2017

El conflicte existent entre Israel i els països àrabs propalestins no el veuré acabar encara que arribi a ser centenari perquè és d’una complexitat extrema

El conflicte es va iniciar quan es va proclamar l’estat d’Israel amb la consegüent fugida de 4 milions de palestins, que a efectes pràctics vol dir adéu a Palestina

Els llocs de refugi foren tots els països àrabs de la zona. Ara ja són 5 milions a desgrat dels països àrabs d’acollida perquè Israel s’ha enrocat contra la possibilitat de retorn

Qui millor va saber resoldre els seus problemes amb Israel va ser Egipte qui després de les pertinents guerres i batusses va fer la pau amb Israel

A partir d’aquest moment deixa de fer la guerra per assolir una pau ben vista per gran part de la comunitat internacional. Aquest gest va costar la vida en atemptat al rais d’Egipte, Ànwar el-Sadat

Va ser només ell qui en va pagar el pollastre. La pau va ser un acte de pragmatisme polític en benefici de la societat egípcia. Dit d’una altra manera: “Si no pots, uneix-t’hi”

A Egipte li va quedar un punt feble: la península del Sinaí, plena de saquejadors i gent de mal viure. El Sinaí fa frontera amb Israel, i ha de ser un pas fronterer totalment impermeable a terroristes. Tot un repte

Egipte i Israel són ara compagnons, però Egipte té les mans lliures en afers exteriors. Egipte va aconseguir la pau del seu poble, que no és poca cosa

L’Exèrcit d’Egipte s’ha transformat en el gran proveïdor del país, sobretot en cas de necessitat. Aquest cos dóna molta seguretat al ciutadà

Tot això pot tenir en la nostra ment una visió paternalista de l’Estat, però al poble egipci això li va d’allò tan bé