Antípodes

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 1 de juny de 2017

La política lingüística africana és molt diversa. L’expressió nacional sol ser feta amb poques llengües: anglès, àrab, castellà, francés, portuguès. Darrera d’això hi ha una multitud de models

Podem passar pel Senegal francès on la gent apreta amb el wòlof per anar al Camerun francòfon amb un mínim territori anglòfon

Al Camerun hi ha dues llengües oficials: francès (majoritari) i anglès, minoritari concentrat a la frontera amb Nigèria

Si vas al Camerun amb un francès rovellat, estàs cometent un delicte important. Al Camerun hi ha un gran nombre de llengües africanes, però compte. Hi ha parlars que són dialectes de llengües mortes

Si es mira des d’un punt de vista acadèmic europeu, fa cosa veure com l’escriptura de les llengües africanes està determinada per la llengüa colonial

L’acceptació de les llengües maternes és un tema molt defensat pel continent africà que hi dedica una Acadèmia africana de les llengües (Bamako, Mali), però sense massa recursos

Tenint en compte aquesta complexitat en què es troben aquestes llengües maternes, no semblaria pecat demanar-ne un únic alfabet comú per totes, però alguns residents se’n desmarquen. Un alfabet que podria reproduir fonemes

Això no encisa, més aviat decep perquè Europa i Àfrica poden parlar en una mateixa llengua, però amb significats diferents

Recordo que vaig convidar a sopar dos enviats nòrdics a casa meva. Vaig aprofitar l’avinentesa perquè, quan se n’anessin de Barcelona, recodessin alguna cosa més que la feina

Entre d’altres coses (l’última) els vaig mirar d’introduir a la sardana, que van comparar amb qualsevol dansa pròpia d’aculturats. Si això passa a Europa, cal imaginar-se què es pot arribar a pensar de mar enllà