Animals

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 12 de gener de 2019

ARA: Han de tenir més drets els animals ? Què diu la llei ? Els animals ja no són coses des del 2017 (6 de gener de 2019)

Els animals es poden classificar de moltes maneres. Es pot parlar d’animals domèstics i d’animals salvatges. Des que vaig néixer he estat en contacte amb animals domèstics. Em vaig iniciar amb vaques de la meva àvia. Si ningú sap el meu secret, us el diré.

Jo cada estiu visitava la meva àvia. A còpia d’anys em vaig adonar que aquelles vaques em reconeixien d’un any per l’altre. Jo les pentinava sense raspall, amb la mà. Responien al nom que tenien. Va ser una llarga experiència

Quan era adolescent, vaig tenir molts ocells. Tots sabien qui era jo. Vaig tenir als set o vuit anys una experiència dolorosa amb un ocell que va quedar atrapat en una bardissa. Volent-ho rescatar, el vaig matar. El meu disgust fou molt important

Més important va ser que, jugant a tirar pedres, vaig matar una oreneta. Mai més vaig jugar a tirar pedres, una cosa habitual de quan érem adolescents.

Tanmateix, jo era conscient que menjava animals i peixos com tothom, però em va arribar l’oportunitat. Al meu pare li van regalar una gallina enorme que s’havia de cuinar, naturalment. Vaig prendre la decisió d’executar-la. Em va costar d’allò més perque l’animal tenia molta força

Sabeu per què la vaig deixar llesta per la cuina ? Perquè volia ser conscient del dolor que tenia la bèstia i del meu dolor per matar-la. Els escorxador executen cada dia centenars i centenars d’animals domèstics per a satisfer-nos la gana

Sí, la vida de les nostres bestioletes és efímera. Els nostres companys de viatge ens estimen. Aquests solen ser vertebrats domèstics i salvatges. Qui no estima un elefant, una bèstia grossa que difícilment ens farà mai cap mal. Així i tot hi ha persones que practiquen la caça furtiva pel plaer de matar

Si no he cnvençut encara, us faré cinc cèntims de l’amor que ens tenim el meu gat i jo. Li he ensenyat moltes coses, però la darrera ha estat ensenyar-lo a beure a galet. El meu gat és una personeta que après moltes més coses que un gat del carrer perquè el meu gat té assegurat elmenjar i el beure

Per contra un gat de carrer només pot estar al cas de trobar menjar, penseu-hi. Al començament al me gat li costa aprendre alguna cosa, però després la interioritza per trobar-la ben normal

El meu gat passa molta calor sobretot a l’estiu. Me’n vaig adonar perquè tenia el cap molt calent.. el meu instint era que no patís tanta calor. Amb la mà vaig començar-lo a pentinar fins que el seu cap es refredés una mica. Això també ho ha interioritzat com fregar-li l’esquena, al principi li costava assolir-ho. Però també ho ha interioritzat.

He après d’ell també: no li agrada gens, però gens, que li toquis el nas encara que sigui per accident. No tolera tampoc que li toquis les cames, encara que es deixa tocar una mica les mans

És molt satisfactori conèixer els nostres companys domèstics i salvatge. Gaudim d’un entorn que, de vegades per les presses, no arribem a gaudir ni fer gaudir. És molt important protegir la vida de tots animals perquè són els nostres companys de viatge