Animalons

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 17 de novembre de 2017

Es veu que jugant-jugant hi ha animals del bosc que arriben fins les primeres cases del poble. La història que em van explicar és il·lustrativa se la bona convivència de persones i micos, posem per cas

Quan els micos s’acosten a les cases, es dóna pas a una mena de jornada festiva en què persones miren de fer-los tornar al bosc i els micos que volen xafardelar una vegada més el poble

És prova de jornada festiva perquè micos i persones s’ho passen d’allò més bé en el joc de perseguidors i perseguits, que no volen entrar a casa seva, el bosc

M’agradaria saber transmetre el sentiment que es genera entre persones i micos

Tots juguen, ningú s’enfada. Els micos saben que tornaran al bosc d’un moment o l’altre de la mateixa manera que ho saben les persones. Tots saben que micos i persones són amics per la qual cosa ningú vol el mal de l’altre. És un joc que s’esdevé de tant en tant

Aquest amor pels animals és generalirzat a tot Àfrica per la raó que sigui

Només uns quants desesperats participen en caceries improvisades a favor del visitant blanc

Pel que sé, en parcs naturals o reserves els vigilants s’ocupen molt de les bèsties, però, quan hi ha sobrepoblació animal, no tenen més remei que fer-ne sacrificar uns quants com a carnassa de caçadors, no ho fan a gust

Pel que podem saber des d’aquí, la caça furtiva fa un gran festival amb elefants i rinoceronts, entre d’altres. L’ivori no té forma de parar-se perquè hi ha un bon mercat. Per exemple, és tradició que els japonesos hagin de tenir un segell personal fet d’ivori

El cas de les banyes de rinoceront és més esotèric i escandalós, no sé si ho pot ser més. Sacrifiquen tot un animal molt voluminós per les seves banyes amb la creença que és medicinal o delirant, ve a ser l’elixir de l’eterna joventut

Jo que no puc tolerar els vedats de caça nostrats, us podeu imaginar que estic totalment en contra de la caça furtiva d’animals africans

Com que es pot veure sovint la flora i fauna de l’Àfrica, el nostre cervell calcula instintivament que hi ha una infinitat d’animals salvatges. Aleshores es conclou que no ve d’aquí que cada any s’executin uns quants animals salvatges

Vull ressaltar que el conjunt de bèsties grosses que hi ha a tot el món no supera ni l’1% del nombre de persones que vivim en el planeta