Ambulants

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 6 de novembre de 2018

Vaig ser cap a mitjans dels anys vuitanta a Coma-ruga a passar uns dies de vacances, ara deu fer uns 35 anys. Uns negroafricans havien muntat la seva paradeta amb taules, en un solar relativament petit. Venien el que podien a una clientela escassa. Em pregunto si això és la prehistòria dels anomenats avui dia manters

Suposo que ningú s’enfadarà si dic que mai he comprat res en aquests mercadillos, no és el meu estil perquè no saps què compres ni a qui compres. No fa pas gaire que es va constituir el Sindicat de manters de Barcelona, essent-ne portaveu el senegalès Lamine Sarr, si les coses no han canviat fins ara

Hi ha manters que s’han refugiat al metro per evitar la policia, però no s’ha pogut eludir la violència ni a Madrid ni a Barcelona. A Lavapiés va morir el manter Mame Mbaye, que va tenir una important repercussió.

Barcelona va veure un o més manters agredint un turista nord-americà. Aquest fet va fer passar un mal moment a l’Ajuntament. La premsa també parla dels enfrontaments entre mossos i manters a Salou

Lamine Sarr creu possible posar fi a aquesta venda ambulant com ara fan altres exmanters senegalesos per passar a ser dissenyadors, però sembla que la proliferació de manters hagi enquistat el fenomen. Fins i tot hi ha hostalers que exigeixen el final dels manters al mateix nivell que reclamen acabar amb la prostitució de carretera

Tot i que l’Ajuntament de Barcelona tingui unes idees clares, està agafat de mans i peus. No troba la manera de dissoldre els mercats de manters perquè l’Ajuntament no té prou força per tancar la línia d’abastiment. Donat que Barcelona és una de tantes ciutats d’Espanya inclosa Madrid, necessita que altres autoritats tallin coordinadament la línia d’aprovisionament: cosa gens fàcil de fer…!

Font: ARA