Algèria

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 21 de novembre de 2017

Algèria ocupa un lloc estratègic al nord d’Àfrica. La seva superfície es correspon amb el 53% de la Unió Europea. La seva població és el 7,9% de la de la Unió Europea. L’IDH d’Algèria (alt) equival al 89% del de la Unió Europea (molt alt)

Algèria va aconseguir la independència de França al final d’una llarga i cruenta guerra (1960). Va ser una coincidència que, quan jo era becari del Govern francès, hi hagués una forta entrada d’algerians (1985)

És curiós que just 25 anys abans els algerians fossin reconeguts com a francesos, però això no va ser suficient perquè tinguessin una bona acollida a França

Era tan intensa l’arribada d’algerians que els francesos van experimentar diferents tipus d’emocions. La societat estava dividida totalment per aquest fenomen, almenys en tres tipus d’actituds.

Hi havia que els volia deportar immediatament. Es queixaven perquè de mica en mica anaven ocupant barris sencers, i el que el més els inquietava era que sembraven mesquites a tort i a dret

Una altra tendència també important era el paternalisme d’una part dels francesos cap aquesta important minoria. Finalment, hi havia un important club que no li feia ni fred ni calent, passaven olímpicament

Aquests precedents van conduir a l’esclat de les banlieues (2005). Aquesta revolta la van protagonitzar joves que havien nascut quan jo era a França. El dramatisme d’aquesta revolució em va arribar fins al moll de l’os. Jo crec que la gestió d’aquesta immigració va ser molt mal feta.

No crec que passi res semblant a casa nostra quan els fills dels magribins assoleixin la majoria d’edat. En el nostre cas la minoria magribina més important és la marroquina, seguida per algerians. La forta arribada de marroquins es pot vincular amb la presència espanyola en el el protectorat del Marroc

Marroquins i algerians són pobles amb molta rivalitat. Un aspecte que és essencial és el diferent tracte amb els sahrauís. Algèria va cedir el Tinduf com a camp de refugiats arran del terror sembrat per la Marxa Verda marroquina per a l’ocupació del Sàhara espanyol

Un altre aspecte important és la categoria dels 2 Estats: el Marroc és un regne, i Algèria, una república. Ambues estructures de l’Estat estan molt ben consolidades

Una dada molt important és que que la societat algeriana es va cortir molt arran d’una guerra civil dura i fosca (1991-1999). El Front Islàmic de Salvació (FIS) guanya les eleccions municipals (1990) i guanya la primera volta de les generals (1991) quan el president provoca un cop d’Estat