Algèria

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 29 d’abril de 2019

L’ARA recull l’actualitat del present procés sociopolític a Algèria.

Algèria es revolta contra el president fantasma (2 de març de 2019). Bouteflika torna a una Algèria encesa per les protestes (11 de març de 2019). Bouteflika cedeix i promet una transició a Algèria (12 de març de 2019). Marea humana a Algèria contra el sistema (15 de març de 2019). Lyers Menace, (analista algerià): “Aquest règim només busca sobreviure com sigui” (15 de març de 2019). El cap de l’exèrcit d’Algèria demana inhabilitar Bouteflika (27 de març de 2019). Els algerians també perden la por a l’exèrcit (30 de març de 2019).

Bouteflika anuncia que dimiteix abans del 28 d’abril (2 d’abril de 2019). Bouteflika dimiteix arran de la pressió popular i dels militars (3 d’abril de 2019). El crit del carrer a l’Algèria sense Bouteflika: “El sistema ha de caure” (6 d’abril de 2019). El règim convoca eleccions presidencials a Algèria per al 4 de juliol (11 d’abril de 2019). La protesta a Algèria es desinfla (13 d’abril de 2019). Algèria, una sanitat en “estat crític” (22 d’abril de 2019). Louisa Driss Aït Hamadouche, politòloga algeriana: “Unes eleccions el 4 de juliol només servirien per perpetuar el sistema a Algèria” (23 d’abril de 2019)

Abdelaziz Bouteflika (Oujda, Marroc, 2 de març de 1937) és un militar i polític algerià que exercí com a president de la República Algeriana Democràtica i Popular des del 27 de abril de 1999 fins la seva renúncia el 2 d’abril de 2019, sent també líder del partit hegemònic Front d’Alliberament Nacional (FLN). Amb gairebé vint anys en el càrrec, Bouteflika és la persona que més temps ha ocupat la prefectura d’estat argelina. També va ser el ministre de relacions exteriors d’Algèria en 1963 i ministre de joventut, turisme i esport a 1964, durant el govern del president Ahmed Ben Bella.

Després de ser elegit president controvertidamente, després que els seus principals contendents es retiressin de les eleccions al·legant frau, Bouteflika va presidir el país durant el final de la guerra civil algeriana (1992-2002). Durant el seu llarg mandat, Bouteflika va aconseguir la pacificació progressiva del país després d’aconseguir el “penediment” dels dirigents del rebel Exèrcit Islàmic de Salvació després de prometre una massiva amnistia. Igual que gran part dels seus predecessors, Bouteflika es va sostenir sobre una enorme elit militar, partidària i civil coneguda popularment com “li pouvoir” (en francès: “El Poder”) de la qual formaven part diversos membres de la seva família, coneguda com el “Clan Bouteflika”. Va ser reelegit el 2004 i 2009 amb més del 80% dels vots, en eleccions denunciades com a fraudulentes per la comunitat internacional. Tot i que el país en gran mesura es va veure allunyat dels esdeveniments de la Primavera Àrab regional, el 2011, una sèrie de manifestacions van aconseguir que el govern derogués l’estat d’emergència imposat des de 1991

A la fi del seu tercer mandat, el 2013, Bouteflika va patir un vessament cerebral debilitant. Des de llavors, la capacitat del president per dirigir el país va començar a ser qüestionada tant dins com fora d’Algèria, sent comuns els rumors sobre la seva mort en trobar sovint hospitalitzat, i no fent aparicions públiques des de maig de 2013.

En aquest marc, va resultar reelegit per un quart mandat en 2014, per un marge similar als anteriors, sense haver participat durant tota la campanya a principis de març de 2019, Bouteflika va confirmar la seva intenció de presentar-se a un cinquè mandat, el que va desencadenar massives manifestacions pacífiques a tot el país. Després de sis setmanes, davant la forta pressió política, social i militar, Bouteflika va confirmar la formació d’un govern d’unitat nacional, va posposar les eleccions presidencials i va renunciar el 2 d’abril, lliurant el càrrec al president del Consell de la Nació, Abdelkader Bensalah

Font: ARA, wikipedia