Al fons del sac es troben les engrunes

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 15 de juliol de 2017

La guerra de Líbia encara no se sap ben bé perquè va esdevenir (2011- )

Muammar el-Gaddafi va intentar reprimir per la força la gent del carrer que s’havia encomanat de totes les revolucions àrabs del nord d’Àfrica. Muammar el-Gaddafi va dur a terme aquesta repressió com una fanfarronada més de les seves: “cría vientos y recogerás tempestades”

La inoportuna execució de Muammar el-Gaddafi, probablement alimentada per altes esferes va dur Líbia a un caos sense precedents

Es van armar milícies a les tres parts del país: Cirenaica, Fezzan, i Tripolitània. Tothom era en guerra amb tothom fins que han quedat principalment dos bàndols: pro i contra Gaddafi

S’han erigit diversos parlament i governs. Aquest caos no ha impedit la producció de petroli, però ha creat el descontrol de les fronteres. El problema principal és el control de la costa

Aquest fet ha mantingut en actiu traficants de persones de tot Àfrica cap a Itàlia. L’illa de Lampedusa s’ha convertit en símbol on els negroafricans toquen terra Europa

El Paoa Francesc ha anat a aquesta illa per fer de coixir entre ambdues bandes de la Mediterrània a part de donar suport a oenagés que resacaten nàufrags

Itàlia ha fet enèsimes aproximacions a les presumptes autoritats líbies- la UE ha desplegat flotes per fer tornar al punt d’origen a totes les embarcacions que troba

Un partit i dos sistemes: dues solucions per un únic problema