Aigües braves

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 28 de novembre de 2017

La veu de l’Estat se sent dins les seves fronteres, distribuint-se en comunitats autònomes, províncies, comarques i municipis, i mar enllà

No hem de confondre Govern amb Estat. L’Estat pren decisions que ha de complir tothom segons el seu grau de competències. Tot va de dalt a baix, i es distribueix tal com funciona una regadora

Tot baixa segon l’estructura de l’Estat. És l’Estat qui posa normes. Hi hagué un pla per importar un milió d’oriünds d’Hispanomèrica (descendents de persones amb passaport espanyol), però fou un petit fracàs perquè només s’hi apuntaren 100 mil oriünds hispanoamericans

Aquesta època es correspon quan Jordi Pujol Soley fa una crida a la major maternitat des de Barcelona. La raó és la mateixa: posar un pedaç a la part inferior de la piràmide d’edats perquè trontollava. La crida fou un destacat fracàs

Per completar aquest escenari, s’ha de dir que es construïen escoles amb la finalitat última de residència per a gent gran per quan no hi haguessin prou alumnes

Com que l’Estat continuava tenint aquest problema a la base de la piràmide d’edats, va definir el pla B. Posa en marxa aquest pla, definit per si sol com d’elevada envergadura, no gens trivial

El pla B va ser donar facilitats a arreu del món perquè aquestes persones d’origen forater arribessin a Espanya amb la finalitat de tapar el forat de la piràmide

La crida fou feta a tots els continents: Europa, Àfrica, Àsia, Hispanoamèrica. L’Estat va facilitar l’entrada de molts, però amb ordre. Els qui havien d’ocupar-se d’aquest forat eren persones allotjades en diferents centres neuràlgics de l’Estat: Govern, Diputacions, Ajuntaments, i les comunitats autònomes

Ha estat un treball fet amb la complicitat del Marroc gràcies als acords assolits perquè quan ha convingut tanqués l’aixeta. Es va crear un malestar social amb l’arribada de tants immigrants perquè segons deien ens prenien el nostre treball

Ara, amb els governs de Mariano Rajoy Brey s’ha tancada més l’aixeta perquè els objectius ja s’havien acomplert. Ja no necessitem més estrangers. Durant tots aquests anys hi ha hagut de tot, uns quants han tornat a casa, d’altres han seguit camí més enllà dels Pirineus, i molts altres s’han quedat

Molts dels que s’han quedat han tingut descendència, que és el que més l’interessa a l’Estat.

No són poques les entitats del nostre país que s’han interessat en l’olla de la immigració, però tothom diu que el que serà determinant serà la importància de les següents generacions. Tota aquesta activitat ha resultat ser en bona part econòmica

Es veu que hi ha una majoria de fills de la immigració que queden totalment absorbits en la nostra societat, però queda una minoria, no una miniminoria, que encara no sap quin camí prendre

Confesso que jo no he conergut cap persona africana que hagi fet el pas de l’Estret en barca.

És una il·lusió òptica ?