Africatalanofonia

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 30 de novembre de 2018

El que es llegeix als diaris no sé fins a quin punt reflecteix la realitat sociocultural de casa nostra. La premsa ens fa lloc per a testimonis perquè volen demostrar que la teoria que garbellen és científicament correcta. El diari ara ens mostra protagonites i gestos de la de les administracions públiques

El nostre país va decidir que vinguessin estrangers de tots els continents perquè ara se’n cuida tothom. Ho he vist amb els meus ulls. Els problemes cal dir que abunden en una societat principalment escèptica dels resulats de l’invent, hi intervenen tota mena d’entitats amb el convenciment que se’n sortiran

Sempre passa que les entitats públiques estan implicades d’alguna manera amb les entitats privades. El resultat és sovint un poti-poti, però l’esperança que no falti. Una auditoria general d’aquests esforços la gent del país es trobi amb l’estrangera resultaria de força impacte mediàtic

La immigració a casa nostra és un bon negoci des de tots els punts de vista. Álvaro Ciudad de 17 anys, veí de Salt: “A l’escola La Farga vaig aprendre a no jutjar ningú pel seu color de pell o pel seu origen”. Susanna Griso ha anat a buscar la seva filla negra a Costa d’Ivori

Espanya ofereix València per acollir l’Aquarius perquè ja té un espai per rebre els migrants, però València només és una etapa de l’odissea.

Ripoll és el laboratori del futur model de convivència de Catalunya, però el seu imam va radicalitzar persones del país converses a l’islam. Alhora entra a la presó l’agressor marroquí d’una psicòloga de serveis socials de Salt. S’hauria de dibuixar un mapa amb els punts calents

Es projecta un curt contra el racisme i la censura, però és difícil de treballar amb el racisme silenciat perquè la desconfiança frena les denúncies. L’enèrgica SOS Racisme s’ocupa del tema

Font: ARA