De colpista a demòcrata. - La Veu d'Àfrica

	Enviar a un conegut
	De colpista a demòcrata. Març del 2010.

El president del Sudan, Omar al-Bashir, continua al poder malgrat estar acusat de genocidi i crims de guerra, i es prepara per a unes eleccions presidencials. El juliol del 2008 el fiscal del Tribunal Penal Internacional, Moreno-Ocampo, va presentar càrrecs per genocidi i crims de guerra contra el president del Sudan, Omar al-Bashir. Era la primera vegada que un cap d’estat en actiu era imputat pel TPI. Un any i mig després al-Bashir continua al front del país africà i acaba de dimitir com a cap de l’exèrcit per poder presentar la seva candidatura a les eleccions presidencials que s’0han de fer l’abril vinent. Fins la creació del Tribunal Penal Internacional tots els processos penals contra dirigents polítics s’havien fet creant sales judicials específiques per a cada cas. És el cas del tribunal que s’ha ocupat del genocidi de Ruanda o de la neteja ètnica a l’ex Iugoslàvia. Amb la firma del tractat de Roma el 2002 i la posada en marxa del TPI un any després, es volia donar un toc d’alerta als sàtrapes, dictadors i senyors de la guerra en el sentit que a partir d’ara se’ls perseguiria perquè fessin front als seus suposats crims contra la humanitat. Però el balanç no és plenament satisfactori i, si bé hi ha consens que el TPI és una eina internacional molt important i que ja ha iniciat processos molt significatius, també és veritat que la falta de suport de països com ara la Xina o els Estats Units han minat molt les seves expectatives d’èxit. Investigacions a l’Àfrica. Dels quatre processos iniciats a l’Àfrica: Uganda, Reopública Democràtica del Congo, República Centreafricana i el Sudan, només en aquest últim cas va ser a instàncies del consell de seguretat de les Nacions Unides. De la dotzena d’ordres d’arrest internacional dictades fins ara, només una afecta un cap d’estat i fa també referència al president sudanès Omar al-Bashir. El motiu són els crims comesos per l’exèrcit del Sudan i les milícies que li donen suport a la regió de Darfur des del 2003. El TPI argumenta que els militars sudanesos, amb la col·laboració de les yanyahuid, tenien la intenció d’exterminar les tribus de Darfur i que el president Omar al-Bashir va ordenar una campanya de terror que hauria causat més de 300.000 morts i gairebé tres milions de refugiats. La pressió internacional no ha fet canviar gaire els plans del president sudanès, que va arribar al poder ara fa 21 anys a través d’un cop d’estat. De fet és el principal favorit en els comicis d’abril i, malgrat l’ordre de detenció dictada pel TPI, no ha tingut cap problema per assistir a reunions internacionals on l’han tractat com un més de la colla. Ara, amb la convocatòria electoral pretén legitimar la seva presidència i tancar el cercle iniciat amb l’acord de pau de gener del 2005 entre el govern i els rebels del Moviment Popular per l’Alliberament del Sudan, precisament el principal partit de l’oposició. El pacte preveu, entre altres coses, la celebració d’un referèndum per decidir l’autodeterminació de la part sud del país i que s’hauria de fer abans del gener del 2011. En tot cas les pròximes eleccions serien les primeres que es farien al Sudan des del 1986 i haurien d’afectar tots els nivells de l’administració, segons els acords de pau. Malgrat tot, el més insòlit és la seva possible celebració tot i el procés penal al qual està sotmès Omar al-Bashir i que ho qüestiona tot. de fet s’havien d’haver convocat per al 2009 però des d’aleshores ja s’han ajornat tres vegades, raó per la qual no seria estrany que finalment ara tampoc no es fessin. Una bona excusa pot ser que els garants internacionals de l’acord de pau no han complert la paraula donada. Així, la Gran Bretanya només fa un mes va prometre el pagament dels 13 milions de dòlars que donarà per fomentar l’educació electoral dels ciutadans, uns tasca imprescindible en un país sense tradició democràtica i on la gran majoria de la població és analfabeta. Les taques negres del TPI. La impunitat amb què el president sudanès Omar al- Bashir es passeja pel món, és un dels elements que revelen amb més cruesa la falta de col·laboració internacional en la persecució i detenció dels criminals de guerra. Però hi ha altres taques negres més atribuïbles al mateix TPI. Com ara la decisió que van haver d’adoptar els jutges d’audiències preliminars quan van deixar en llibertat el primer sospitós que hi va anar, Thomas Lubanga, per un error de procediment. Lubanga, el 2003 era el líder de la Unió Patriòtica del Congo, un grup que va participar en la guerra on varen morir més de 70.000 persones, i està acusat de crims de guerra per haver utilitzat nens soldat.


AVUI+, Barcelona.
	PRESÈNCIA, Girona. 5-11 de març de 2010.

	Comentaris

	< Tornar