 |
||
 |
||
Anunciar-se |
||
| articles |  |
música | |
literatura | |
cine | |
agenda | |
bibliografia | |
arts | |
gastronomia | |
salut | |
 |
| àfricaTV (new) | |
cooperació | |
comerç | |
societat | |
pobles | |
geografia | |
viatges | |
enllaços | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
 |
 Enviar a un conegut |
| Vespre de bruixa Novembre del 2008. |
|
| La mallorquina Concha Buika es va "colar" al
Festival Internacional de Jazz en un concert d'homenatge a Chavela Vargas. La mallorquina Concha Buika va comptar dijous al Palau de la Música amb el convidat sorpresa Javier Limón, a la guitarra. Encara amb la frustració de no poder veure Joe Lovano -el saxofonista es va trencar un braç en una caiguda en un hotel de la ciutat-, aquest cronista va continuar el seu periple pel Voll-Damm Festival Internacional de Jazz amb expectació. La sortida per substituir Lovano em va dur dijous al Palau de la Música per escoltar la temperamental cantant mallorquina Concha Buika, que ens va citar en una sessió d'homenatge a Chavela Vargas, dins l'espectacle El último trago. Palau ple, públic extasiat i la cantant desplegant la seva simpatia entre tema i tema, explicant-nos en català els seus orígens a Palma, l'amor per la seva mare -hi era- i els desamors que la identificaven amb la genial diva mexicana. La sorpresa va ser el convidat, Javier Limón, que va tocar els primers temes, Oro santo, Mamita i una versió lliure del Volver volver. Entrada guanyadora amb aplaudiments de gala. Es retira Limón i entra Melón, vull dir el pianista Iván Melón Lewis, que amb Danny Noel al contrabaix i Fernando Favier a les percussions van acotxar la cantant. Buika es va moure còmoda en el seu recorregut sentimental, amb moments d'èxtasi a Un mundo raro i especialment a Somos, un poema d'amor que mai no ens cansarem d'escoltar ("Somos un sueño imposible que busca la noche"). La cantant domina l'escenari i de bon començament va apel·lar "al vespre de bruixa", que va aparèixer en molts moments del concert per la comunió entre públic i músics, en identificació total. Concha Buika té talent i futur, però necessita més hores de vol. Amb una veu amb tanta força no cal que cridi. Més en temes com els de Vargas, on la passió no s'ha d'exagerar, i menys encara canviar les lletres de les cançons, moltes signades pels grans poetes José Alfredo Jiménez i Fernando Zenaido Maldonado, tot i que són els mateixos mexicans els que no repeteixen mai la lletra original. La senzillesa harmònica dels corridos i les rancheras va ser interpretada per Buika amb eficàcia i lirisme, com a El último trago, que titula l'espectacle. La mallorquina ho porta tot al seu registre, li col·loca un vernís aflamencat -en alguns moments recorda un Miguel Poveda amb cafeïna- i s'ho fa seu com els grans. La barreja d'estils resulta vivificadora, també la manera de connectar, que li dóna un plus de confiança imprescindible per a algú que s'enfronta al públic. Tocar temes de Chavela Vargas és un repte i un gran risc, i l'encert és la conseqüència de fer-les seves sense mimetitzar la ràbia dels músics mexicans. Buika, com CéU, és un oasi dins la intensitat jazzística del Festival de Jazz. Serveixen per sortir- se del guió i dels purismes. Tampoc es pot oblidar que Buika va gravar el disc d'homenatge a Chavela a l'Havana amb el quartet de Chucho Valdés, un dels emblemes del Festival Internacional de Jazz. Buika amb Limón i Melón, refrescant. |
|
 AVUI+, Barcelona. |
|
| AVUI+, Barcelona. 8 de novembre de 2009. |
|
 Comentaris |
|
| < Tornar | |