Anunciar-se
 
Revista cultural independent
 articles   música   literatura    cine     agenda     bibliografia     arts       gastronomia    salut   
 àfricaTV (new)  cooperació   comerç   societat   pobles   geografia   viatges   enllaços 
 Pròleg
 Prólogo
 Avant-propos
 Foreword
 Presentació
Crida als
africans
 Contactar
 Mapa Web
   
Gastronomia
Enviar a un conegut
Passió per l’or negre.
Maig del 2009
   
Ferran Climent Saurí, Girona, AVUI, 26 d’Abril
2009.
   
Després d'un bon àpat o en llevar-se. A mig matí o
a la tarda. Quan estem cansats o pel simple fet de
prendre-se'n un. En una xerrada o de negocis. Amb
llet o tallat. Bombó o cigaló. O per als més valents,
a la nit. Qui no ha pres mai cafè?

Negre, escumós i amarg. Així es presenta el cafè. La
manera d'ablanir el seu fort gust és cosa de cadascú.
Hi ha els que necessiten lactis, i sucre, altres conyac
i, els més entesos, sol i sense additius, com és el
cas de Salvador Sans, director de Café El Magnífico.
Sans és el responsable d'una les poquíssimes
cafeteries que encara torra el cafè de manera
tradicional.

Enamorat i apassionat de l'or negre, dirigeix un
negoci familiar amb gairebé un segle d'història, que
va obrir el seu avi. Això sí, el producte que hi ha a
la seva botiga poc té a veure amb el que es compra
en els supermercats. La millor primera matèria
importada de les millors plantacions de Sud
Amèrica, Àfrica o Àsia. Així no és estrany la seva
valoració sobre el cafè actual: "És millor i la seva
producció més regular." Això es deu al fet que
"l'agricultor d'avui en dia ha tornat a les varietats
tradicionals, els productes químics han desaparegut,
i a l'augment de la producció per hectàrea. S'ha
tornat al bosc cafeter", afegeix Sans.

Cal tenir en compte que el cafè no és només una
beguda. Per a moltes famílies significa la seva
subsistència. El seu únic recurs. El cultiu de cafè
dóna feina, de manera directa, a 25 milions de
persones arreu del món i suposa, per a alguns països
de la perifèria, al voltant del 80% de les seves
exportacions totals, segons dades de la International
Coffe Organization. I la xifra més demolidora; el
cafè, és la matèria primera amb el segon volum de
negoci més important del món, tan sols superat pel
petroli, segons la Federació Espanyola del Cafè.

Però aquestes xifres no han d'amagar una realitat
plena d'ombres. És just el preu que es paga per un
tassa de cafè? En quines condicions treballen els
agricultors que es dediquen a la seva recol·lecció?
Per Sans està clar: "Les condicions dels agricultors
han millorat molt en els últims anys i aquesta és la
indústria que més ha ajudat els seus camperols."

De fet, el món humanitari s'ha fixat especialment en
el cafè per llançar conegudes campanyes sobre el
comerç just. Algunes ONG i botigues de matèries
primeres importades de països en vies de
desenvolupament, tracten directament amb els
camperols per evitar els intermediaris. Així, amb
una pujada mitjana del preu per paquet de 20
cèntims, respecte al cafè de les superfícies
tradicionals, les condicions laborals de la pagesia
milloren notablement.

Africà de naixement, àrab i asiàtic en la seva
adolescència i llatí d'adult, el cafè s'ha convertit en
una de les begudes més populars del món. Tan sols
a l'Estat espanyol s'estima que es consumeixen prop
de 25.000 milions de tasses de cafè anuals.

Colombià, etíop, peruà, indi o bolivià, el seu aroma i
gust és ben diferent depenent de la seva
procedència. El cafè va arribar a la bella Europa
entre els segles XVI i XVII. Ho va fer per quedar-se.
I per molts anys.


   
AVUI+, Barcelona.
  AVUI+, Barcelona.
26 d'abril de 2009.
   
  Fer comentarisComentaris
   
  < Tornar