Etiòpia: cafè i xat. - La Veu d'Àfrica

	Enviar a un conegut
	Etiòpia: cafè i xat. Decembre del 2007

per Cari Oriol Serres, Barcelona, 17 de desembre de 2007.

A Etiòpia tothom consumeix xat o kat, com li diuen ells. No és cosa d’uns pocs. El venen als mercats i s’ingereix de forma oberta i pública. Consisteix a mastegar les fulles d’una planta, el nom científic de la qual és “Catha edulis”. Es pot trobar arreu fàcilment, com qualsevol altre producte culinari. Com fan els indis amb les fulles de betel, els etíops van mastegant tot fent una bola que deixen dipositada sota la llengua o a les genives. És una droga, de propietats semblants a la marihuana o cànnabis, però molt més fluixa. Provoca, evidentment, una eufòria pròpia de les amfetamines, per anar deixant pas a una abúlia, a unes ganes de no fer res o de desitjar fins i tot un repòs absolut. Tothom la mastega, fins i tot persones que estan treballant i que desenvolupen càrrecs públics. Però l’hora de més consum és al matí. Les fulles d’aquesta planta contenen la substància denominada “cathine”, la qual està en major proporció si les fulles són verdes i tendres; en assecar-se, els efectes són menors. Les emboliquen amb fulles de plàtan precisament per conservar-les fresques. I en funció de tot això es calcula el seu preu. Als matins, quan més venda hi ha, és més cara; i segons el grau de tendresa de la fulla, n’oscil·la el preu. Aquest pot arribar a dotze birs a primera hora del dia, per acabar en tres o quatre. També hi ha una taxa a afegir, que és el preu de damnificació que opera en el cervell. Pot ser incalculable. Acostuma a repercutir en la salut al cap del temps que hom la consumeix i de la dosi ingerida. Els problemes més freqüents són de tipus digestiu i estomacal, o bé, de tipus psíquic, de conseqüències il·limitades. Es pot acabar perdent el senderi; de fet, això acostuma a passar a força gent. No obstant, la gran aportació originària d’Etiòpia és el cafè, la majoria del qual es cultiva a la regió de Kaffa. El nom del cafè prové del so “Kaffa”. Hi ha una tradició que recull una història, segons la qual antigament un pastor de cabres descobrí que aquestes s’excitaven molt després de menjar unes plantes que hi havia a aquesta regió de Kaffa. El que sí és evident és el reconeixement mundial d’atorgar a Etiòpia i a Kaffa en concret l’origen del cafè. Llevat del conreu i comercialització del producte, el que resulta més interessant des d’una perspectiva cultural és el “buna qwola”, la cerimònia del cafè. Com tot ritual, se segueixen uns passos, tenint sempre present que s’ha de disposar de tot el temps del món i encara més. En primer lloc, hi ha una preparació de tipus ambiental. En una mena de bol, per nom “girgira”, les dones hi cremen encens o sàndal, per perfumar la sala de reunió i/o santificar-la. El terra està ple de flors escampades, que decoren i perfumen alhora. Una vegada s’ha creat l’atmosfera adient, s’inicia la cerimònia pròpiament dita: els grans de cafè són rentats meticulosament. Quan s’han eixugat una mica, es procedeix a la torrefacció del gra de cafè, fins que adquireix un color negrenc. S’utilitza una mena de paella, que és dipositada sobre un braser de carbó, de nom “mandeja”. Els grans són molts en un morter, “mukaixa”, amb una varietat d’espècies: clau, canyella, cardamom, gingebre...fins obtenir una massa d’aspecte polsosa. Es posa aigua a bullir en una cafetera de nom “jebena”. Quan aquesta bull, es posen dotze cullarades soperes de cafè molt dins la cafetera o jebena i es deixa bullir uns deu minuts. Ja finalitzat el procés, una dona en posa una mica en una t assa per comprovar el color ( si és molt negre, es considera fort; si només fosqueja, està bé). Es retira la jebena de les brases i es deixa reposar deu minuts. Això es fa perquè el polset caigui al fons i no vagi a les tasses. Al moment de la degustació, es pot triar entre posar-hi sucre o sal. I finalment, una cosa importantíssima: el protocol considera que se n’ha d’acceptar al menys tres vegades. És considerat de molt mala educació marxar havent-ne pres només una tassa.


MERCAT INTERNACIONAL DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA [JMN].
	Cari Oriol Serres. Barcelona.

	Comentaris

	< Tornar