Àfrica és el ritme del món

Posted by

Centre Cultural Albareda, dimecres del 30 de setembre al 11 de novembre de 2020

Centre Cultural Albareda, c. Albareda, 22-24, 08004 Barcelona, 934 433 719, ccalbareda@ccalbareda.cat, barcelona.cat/ccalbareda

El Centre Cultural Albareda és un equipament municipal del Poble-sec, situat al costat del Parc de les Tres Xemeneies i el Paral·lel. L’activitat del centre està especialitzada en la música i hi trobareu una programació cultural diversa i una oferta variada de tallers. Donem suport a entitats i col·lectius del Poble-sec i a propostes i iniciatives ciutadanes per tal de promoure la vida associativa i la creació artística.

El Centre Cultural Albareda acull la quarta edició del taller Àfrica és el ritme del món:  sis discussions sobre música, guerra i veritat

Aquesta edició està dedicada a les músiques sorgides sota les tensions guerreres imposades per occident. Sis sessions per conèixer la relació entre música, el negoci de la guerra y la dubtosa veritat.

En aquesta edició, començarem el viatge africà pel Congo, amb la música de millor “vibra” del continent, Franco Luambo Makiadi, qui no ha deixat d’estar present en la nova generació de guitarristes a Kinshasa, com ara Rodriguez Vangama.
Prendre la música com a context és la manera d’arribar al Mali dels maliencs.

I de la mà dels savis-músics del lloc, molt millor. Escoltarem detingudament Ali Farka Touré reivindicar l’emancipació per al seu poble, la griot Tata Bambo Kouyaté cantar-li al desert i també a la guitarra d’Idrissa Soumaro.

A La Reunió, és el tambor de les canyes de sucre qui parla com a veritat. Ho fa mitjançant les cançons de Christine Salem, i de la tradició Mayola de Kiltir.

A Nigèria després del tema “Lagos is never gonna be the same without Fela” de Tony Allen i Hugh Masekela, un es pot preguntar per què tot el país balla Afrobeats de festa, inclosa Simi, la veu més sexi de l’afro-pop actual.

A Sudan, el dogma religiós i la necropolítica manen, menys quan sona la música de Mohammed Wardi Mustafa Al Sunni, Abd al Hafiz Karar o Ali Hassan Kuban. Perquè és quan els poetes parlen. Allà, músics del nivell de Mohammed el Amin han fet del sufisme, el trance i el Zikr quelcom apte només per a dervixos.

I per recordar que la descolonització és un procés inconclús, es miri per on es miri, revisitarem l’obra d’Steve Biko, a través de les cançons de la cantant zulú Busi Mshlongo i del house d’Spoek Mathambo, des de Soweto.

Per acabar, haurem de començar pel principi, perquè, qui sap, potser tot va esclatar a Luanda. Perquè, si no, no s’entén que un disc com Angola 72/74 de Bonga, sigui tan indispensable a la vida de tantes persones.

En aquest curs també aprendrem els principis per fer de DJ i punxar música en digital.

Farem els nostres mixtapes amb les músiques apreses durant el taller i acabarem amb una punxada oberta on tots els participants podran mostrar les seves barreges musicals preferides.

El taller serà impartit per Sarah Ardite (Barcelona, 1972). Cronista i selectora musical, investiga sobre filosofia de tot allò que sona. És l’editora del projecte sobre música i pensament crític www.musicas-sospechosas.net