Afluències i influències

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 5 de juny de 2017

Es podria enunciar la teoria del mirall com allò que ens sorprèn d’un africà immigrat quan és paradoxalment part nostra

Com que sóc un afeccionat de les matemàtiques, m’agrada determinar el límit de les coses

No s’ha d’entendre que jo sigui una persona maximalista sinó que m’agrada exposar fins on es pot arribar

Un professor ens deia que en ciència hi havia dos extrems: “saps molt de res o saps res de molt”. Jo em decanto per saber res de molt

No crec que les persones puguin ignorar que Espanya està dividida en dues mentalitats diferenciades: les províncies de la difunta Corona d’Àragó (Múrcia inclosa perquè Jaume I la va regalar al seu sogre Alfons X el Savi) i les províncies de l’antic Regne de Castella

Durant l’Espanya del s. XX es van experimentar almenys dues importants migracions internes: la dels murcians i la dels castellans, la primera abans de la Guerra civil i la segona després de la guerra

La transcendència d’aquests grans fluxos de persones fou molt important. Els murcians, tot i mantenir la identitat, es van fondre en la nova terra d’acollida. El cap de la meva mare era fill de murcians, però, a més de parlar un català perdecte, exclamava: “no vull sentir ningú que parli malament de Catalunya”

La sort dels castellans va ser molt diversa. Tot i que la migració tenia un fort component socioeconòmic, el règim va voler treure’n profit, i se’n va sortir

L’arribada d’africans no és cosa d’un dia perquè al llindar de 1980 van començar a sortir per la televisió les primeres barques. Així que portem prop de 40 anys allotjant persones estrangeres del Magrib i de la resta d’Àfrica. Es pot dir que aquesta immigració segueix en gran part el model de la castellana tot i que som en democràcia.

Un destacat senegalès va fer-me mofa tot i que ell parla un català perfecte. No és l’únic cas que em passa. Jo m’ho empasso. Les migracions no entenen de política sinó de fets