Afers interns

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 4 de juny de 2018

Un dels casos xocants en ple franquisme és que fomentaven la catalanitat a través dels llibres de text. Almenys aquest és el meu cas

Ara recordo una poesia escrita en castellà, català, gallec i basc. Ens donaven tota mena de detalls sobre el rei Jaume I o sobre la Corona d’Aragó. També recordo en la banda dreta d’un llibre de geografia, on s’explicaven les comarques d’Espanya, una menció especial que deia: “els catalans de les pedres en fan pans”

Aquesta tan coneguda expressió no escau avui dia. Hi he donat voltes sobre el seu significat. Només em queden dues interpetracions, una de conyona i l’altra de seriosa. Aquesta darrera versió seria que fa centenars d’anys els pagesos amb propietats no podien llaurar-ne algunes per culpa de les pedres del tros

La idea seria que treien les pedres, posant-les al límit de les seves propietats tot formant bancals. Aleshores podien llaurar, sembrar, i collir

La interpretació més moderna estaria emmarcada dins la violència no talment física. Un home estaria pendent de qui passa pel camí perquè, quan algú hi passi amb pa, pugui clavar-li un bon cop de roc, i emportar-se’n el pa. Aquesta versió forma part de totes totes de la conya catalana

De totes maneres cal dir que la nostra societat ha anat incorporant violència sobretot verbal i de gestos contra els seus conciutadans. És una violència gratuïta pròpia d’una forma de ser que mossega contínuament. Alguns en diuen competivitat per allò dels esdeveniments esportius

Vull fer arribar als africans que viuen entre nosaltres que no s’adaptin a aquests costums perquè aquestes formes tenen el temps comptat. M’agradaria saber la història de molts africans des que són a casa nostra. Molts hauran plorat, algunes vegades hauran rigut, però més d’un haurà caigut en la desesperació

La nostra societat catalana necessita una urgent estada a l’hospital perquè fa anys que ha sortit d’òrbita. En el contacte entre persones emergeix la intolerància i la mala maror

Planyo molts africans que són aquí entre nosaltres perquè hauran rebut més d’un miquel. Només m’agradaria traslladar a la nostra societat la pau i la tranquil·litat que dóna una terrassa de bar de Barcelona