Adaptacions encobertes ?

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 22 de maig 2017

He tingut la sort de conviure amb superba. Perdó, molt superba. He tingut la sort de veure’ls actuar i de passar-me’n les ganes. Només us descriuré un dels múltiples exemples

Quan tot érem fent el cafè de l’obligada pausa d’una reunió allargada, un dels particulars exemples de director deixa anar: “A mi ningú m’ha explicar com és la vida, i encara menys sobre el món del treball”.

La meva ment al sentir-ho va respondre silenciosament: “Si us plau, allunyeu-me d’aquest home…!”

Sovint passa que els més alts representants d’aquesta mena d’entitats arriben a les mateixes conclusions

No discutim ara en concepte d’autoritat perquè aquest concepte és del tot necessari, però també s’ha de dir que no ha de ferir ningú

Fa anys que vaig assistir a una mena de trobada al IEMed. No recordo el títol de la sessió, però recordo clarament el discurs que va fer un home cult, màxim representant musulmà a Catalunya

Tot el que deia em semblava bé, però, quan va arribar a dir que ja no hi havia lloc de parlar sobre integració, em va caure l’ànima als peus. Un home cult que confonia l’adaptació per la integració

Tots sabem que els musulmans catalans s’han adaptat al país, però tothom sap que molts van al seu aire. Aquesta curta visió de la realitat posa en joc la vida dels seus fills o dels seus néts

Cal que tothom es posi les botes a fi de tenir tots una casa comuna. Si us plau, que el llegir no ens faci perdre l’escriure…!