Aclaparats per la Història

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 23 de setembre de 2017

Vaig conèixer fa temps un noi maurità negre. Tenia la voluntat de projectar junt amb d’altres negres de diferents nacionalitats tot organitzant actes a Barcelona. La idea era fer arribar al públic en general les virtuts africanes

Quan hi vaig parlar em van arribar al cap els esclaus negres de Mauritània, tots naturals del país. Fa cosa des de la meva perspectiva pensar que aquest hagués pogut ser un esclau de mauritans de d’altres races

El seu posat trist em recorda l’estigma de l’esclavitud. Tanmateix, se sap que l’esclavitud no és principal problema dels negroafricans. Si aquesta tendència del passat continua essent actual, de ben segur que les Nacions Unides haurien d’haver sancionat Mauritània

De fet tot és molt complex, però jo continuo essent contrari a l’esclavitud. A Barcelona mateix fa uns centenars d’anys hi havien hagut esclaus africans, però el seu rastre es va perdre en un moment de la Història

Mauritània va ser un país trist quan es va aliar amb el Marroc en l’ocupació del Sàhara espanyol. El Marroc amb la connivència de Mauritània va voler posar damunt la taula que l’ocupació del Sàhara no era la d’un país sinó d’un territori per civilitzar

Per una sèrie de raons, Mauritània es va retirar del seu tros de Sàhara donant pas al Marroc. Com a possibles causes de la retirada podríem esmentar que no podia suportar el cost d’ocupació, que estava en perill le seva integritat territorial, que volia sortir d’un embolic, que el Sàhara no li deia res…

Recordo la conferència d’en Federico Mayor Zaragoza on va esmentar com a director de la UNESCO la situació de Mauritània