Acció

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 de novembre de 2018

No són pocs els africans que han nascut aquí, ocupant llocs de responsabilitat de l’administració pública. Ara mateix recordo Miquel Àngel Essomba Gelabert (Barcelona, 1971) de pare camerunès i mare catalana perquè és comissionat d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona

També tenim un altre pes pesant de pares marroquins, en Chakir El Homrani Lesfar (Barcelona, 1979). És l’actual conseller de Treball, Afers socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya

Si parléssim de química, diríem que els ciutadans d’ascendència africana es van dissolent en tota mena de feines, arribant inclús al nivell d’autoritats, lloc que no assoleix qualsevol

Recordo encara una iniciativa que va pilotar la federació KAFU BA en el Col·legi de periodistes de Catalunya per parlar d’unes eleccions immediates. Aleshores només hi havia 5 partits parlamentaris, essent representats amb persones d’ascendència africana

La persona que més recordo és una noia d’ascendència marroquina, regidora d’un ajuntament del Vallès. Era la primera vegada que jo sentia a dir que formar part de l’equip de govern d’un municipi era molt interessant perquè des d’aquesta situació es veuen els fruits de l’acció del consistori

Barcelona abraça moltes associacions africanes que lluiten per objectius concrets. Moltes d’aquestes associacions agrupen normalment connacionals. Des d’aquí poden constituir-se les federacions. Les juntes directives tenen forts desitjos com ara fer-se un lloc en la societat

Conec vàries persones que són al capdavant d’aquestes associacions. Normalment són persones compromeses per fer sentir la seva veu en el seu àmbit d’acció

Hi ha persones com Nguema Emaga, president de SOS África. Lucrecia Mba l’ajuda en el desenvolupament de projectes com l’Africa Fashion Week Barcelona des de 2013. Nguema Emaga, nascut a Guinea Equatorial, fa temps que treballa a Barcelona on han nascut els seus fills.

Nguema Emaga em va comentar la seva preocupació perquè els seus fills, totalment integrats a Barcelona, no tinguin prou interès pel país d’on és la seva família. Jo crec que és millor que sigui així perquè al cap dels anys s’interessaran per Guinea Equatorial