Persones

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 28 de gener de 2018

Conec un noi de Burkina Faso que va participar voluntàriament en un video de la SDRCA. Era el primer video de l’associació. S’hi entrevistaven 3 noies i 3 nois d’origen africà residents a Barcelona. El video va tenir un èxit relativament important

Em va cridar l’atenció un comentari que em va fer de la comunitat negra de Barcelona. Deia que, si pel carrer coincidien dos negres desconeguts entre si, es paraven i se saludaven. Es preguntaven d’on eren

Tot això ho deia tal com s’expressava ell mateix com una dorma de racisme. El rubor d’aquest noi no tenia consistència perquè jo i tohom ho fem en països amb races diferents de les nostres

Posem per cas un viatge al Japó. Quan passejàvem pel carrer era normal trobar-se amb algun blanc que emergia com una cosa singular

No crec que d’això se’n pugui dir racisme perquè el què vols és compartir un moment amb una persona d’uns orígens comuns

Més preocupant és l’aïllament voluntari de persones que pertanyen a una mateixa cultura per fer les seves coses d’esquena altres

Hi ha una sèrie de fets que fan prevaldre l’opinió d’immigrats sobre persones pròpies del país perquè els blancs no han de ser altre cosa que ajudants dels negres

Jo creia que una organització cultural tenien el mateix negres i blancs, però això em va costar d’entendre-ho. Quan ho vaig comprendre, no hi vaig tornar

En aquest ordre de coses, un senegalès em va posar les coses al seu lloc: “No volem que la vostra associació esdevingui massa popular, massa famosa”